JOSEP MARIA SORIANO BESSÓ

ELS BLAIETS

"En som més que mosques"

Encara que el malnom haja quasi desaparegut de l'escenari; encara que el cognom Bessó -així apareix escrit en la documentació més antiga de la parròquia, abans que la cúria de l'Arquebisbat s'entestara al llarg del segle XVIII en fer desaparéixer el valencià- es veja molt limitadament a la llista de la guia telefònica d'Alaquàs; encara que el poble se'ns haja fet gran i les arrels familiars vagen insensiblement perdent-se entre les boires de l'anonimat urbà i cosmopolita; encara que us coste de creure, jo us assegure que de Blaiets en som una caterva. A molts d'ells els podeu reconéixer pels ulls. Hi ha qui diu que, entre l'escampat llinatge dels Blaiets, s'han trobat sempre els blaus d'ulls més clars, vius i transparents de tot el veïnat d'Alaquàs. I encara podeu comprovar-ho si voleu. De tota manera, amb els ulls blaus o sense, en som molts els que ens trobem lligats per la història familiar dels Blaiets. En som un bon grapat, a comptar per centenars, els que per una branca més o menys llunyana mantenim vincles amb la saga dels Blaiets. A mi, m'ho va descobrir, allà pels anys 80, la tia Carmen la Bordadora, tia de Paquita i de Miquel el de la impremta del carrer dels Benlliure. Li deien la Bordadora perquè eixe era el seu ofici i, en l'andana de la casa del carrer dels Benlliure on vivia amb els seus pares i amb la germana i el cunyat, tenia com una escola on acudien moltes xiquetes a aprendre a brodar. "Tu també ets Blaiet -em va dir un dia- perquè portes Bessó de cognom per part de ta mare. El teu iaio i mon pare eren cosins germans. Què no ho sabies? Ta mare i jo som cosines primes. I tots som Blaiets: els meus nebots, tu i els teus germans, i molta més gent. El malnom, se'l quedaren unes poques famílies, però en som una caterva." Li vaig dir a la tia Carmen que sí, que havia sentit dir moltes vegades a ma mare que era Blaieta i que teníem una família molt llarga, però referint-se sem-179-

pre als seus oncles, germans del meu iaio Miquelet, que n'eren un bon grapat: el tio Huiso, pare dels Viaros; el tio Francisco el Nano; el tio Hilario, el tio Lluís; el tio Pepe el Roig i la tia Blaia que era germana de tots ells només per part del pare i que fou sogra del tio Terensio, del tio Pasqual Cervera Pistoles i del tio Domingo Medina que vivia al carrer Major on està ara la notaria, i mare del tio Vicentet l'Àngel. Jo no era conscient en eixe moment que la de ma mare era només una de les moltes branques dels Blaiets. La tia Carmen m'alliçonava que l'arbre era molt més ample: "Parla amb ta mare i que et conte. Veuràs com anant pel carrer et trobaràs Blaiets a dreta i esquena." Jo sabia que al carrer del Convent vivien tres germanes d'una edat(...)