Josep Royo i Martínez

Segrest del senyoriu d'Alaquàs i presa de possessió pel Sant Ofici de la Inquisició (1708)
El motiu d'aquest article és el coneixement i la recuperació d'un important document que es troba a l'Arxiu Històric de la Universitat de València1, en el qual podem observar les repercussions que van tindre sobre el senyoriu d'Alaquàs i els seus posseïdors, els marquesos de la Casta, la desfeta de la Batalla d'Almansa, el 25 d'abril de 1707. Dos dies després d'haver ocorregut la batalla, van arribar les primeres notícies a València, tal com ho narra el dietarista Josep Ortí i Major: «Miércoles, a 27 abril 1707, llegó la noticia de haverse dado batalla en las llanuras de Almansa los dos exércitos, con muertos de entrambas partes» 2 Des d'aquest instant la intranquil·litat es va apoderar dels veïns de la ciutat, en tant que el virrei comte de la Corsana intentava convèncer, sense èxit, els generals Marqués de las Minas i Gallovay, que es trobaven acampats a Torrent, que no isqueren cap a Tortosa, ja que en eixe cas, la ciutat quedaria totalment desvalguda. La situació tan delicada va fer que molts austriacistes compromesos hagueren d'abandonar-la entre els dies 4, 5 i 6, bé amb el seu embarcament al port de València o bé en seguir camí cap a Barcelona. Al matí del dia 7 de maig, el Consell General i els Jurats resolgueren lliurar la ciutat a les tropes felipistes que dirigides pel Mariscal de Camp Antoni del Valle, entraren a la ciutat a l'endemà. Es van firmar una sèrie de decrets per les noves autoritats borbòniques que afectaven directament els interessos dels austriacistes. D'aquesta manera, el
Referència d'aquest document es fa a l'article d'ALBERT TOLDRÀ I VILARDELL, «Inquisidors i austriacistes. Alguns documents del Tribunal de la Inquisició de València sobre la Guerra de Successió», Afers, 67, Catarroja, 2010. 2 JOSEP VICENT ORTÍ I MAJOR: El Diario (1700-1715), estudi i edició a càrrec de VICENT JOSEP ESCARTÍ, Valencia, 2007.
1

11

13 de maig de 1707, es publicava un Reial Edicte pel qual es manava que totes aquelles persones de qualsevol estat i condició que tingueren béns de persones que hagueren fugit de la ciutat i regne de Valencia, haurien de donar notícia de totes les propietats i dels béns que aquests posseïen. Un altre decret posterior d'Antoni del Valle, comandant de la ciutat de València, datat el 3 de juny de 1707, incidia en el fet que: «todos los que se han ausentado, y otros que vivieren en el país rebelde del Principado de Cataluña, no perciban las rentas de los bienes, o derechos que en el presente reyno los pertenecieren, antes bien todas estas queden embargadas, y sequestradas, para que a su tiempo su Magestad resolviere». Així(...)