BIOGRAFIES

MARIA AGUILAR FORMENT

"A ma mare li deien Malia Forment Casaban i al poble és coneguda tota la família per les Casabanes. Era germana de la tia Torera, la bessona de mon tio Paco. La família de ma mare foren cinc xiques i quatre xics: la tia Concepció, la tia Francisqueta, la tia Carme, la tia Vicenta i Malia, ma mare; els xics foren Nel·lo, el tio Conole, Elies, Francisco i el tio Pere. Mon pare va ser Vicent Aguilar Forment, però com ja saps que al poble tots tenim un malnom, a mon pare li deien el Tarratrai i era el germà de la tia Maria la Tarratraia i del tio Tàpia. Mon pare va treballar de tot. Quan nosaltres erem xicotets, va treballar de llaurador i després d'estellador de llenya per a Vicent Tàrrega de ca França que era casat amb una germana de mon pare. Mon tio Vicent, que va ser torner, es dedicà durant una època a arrancar arbres del secà, enllà per Poio, en una finca molt gran que era propietat d'una germana de Vicent Lassala. La llenya estellada, l'emmagatzenava en un corralot que feu al carrer de Sant Josep, on després feu la fàbrica de perols el tio General, i en carros la portaven a l'hospital i als forns de València. Quan allò s'acabà, mon pare entrà a treballar per a José Maria Palop, l'advocat que era alcalde d'Alaquàs i tenia una finca de terra enllà pel mas dels Capellans i mon pare treballà en eixa finca molts anys. També treballà uns anys en la serreria d'un home que li deien el tio Torero que es dedicava a senar troncs de fusta a la mesura que volien els clients." La tia Malia va nàixer al carrer de Sant Jeroni, núm. 4, el dia 13 de gener. Va ésser la segona dels sis fills que va tindre el matrimoni Vicent el Tarratrai i Malia la Casabana. Dels sis fills van sobreviure quatre: Amàlia, Ramon, Vicent i Maria. A causa del tifus, en tres dies van morir dos dels fills, Vicent i Paco, amb nou anys i quatre i mig, respectivament. Quan era xicoteta, els pares de Malia es van traslladar a viure al carrer de Sant Blai, on visqué la família cinquanta anys. Tots els seus germans van nàixer al mateix carrer, també conegut com a carreró de Tricós. Sa mare la va portar a l'escola prompte, com totes les mares, amb la coixinereta i el cató. "Jo vaig anar a l'escola de donya Assumpció a l'Ajuntament. Donya Assumpció era una dona molt bona però també moll recta: un dia em va castigar i no
-235-

consentí que me n'anara a casa, i després em portà a sa casa i em tingué castigada mentre ella dinava. Quan arribí a ma casa ma mare encara m'arreglà el viatge. A la classe acudien moltes xiquetes del poble. Recorde a Pureta, Paquita Rosalea, però la majoria d'elles ja han mort. En aquell temps, vivia a l'ajuntament el tio Fabià l'agutzil que era qui feia els bandos (...)