FRANCISCO GONZÁLEZ PEIRÓ, EL TIO PARAPAPÍ

"Jo vaig nàixer el 28 de novembre de 1904 a la casa de les Xaparrres, al carrer Major d'Alaquàs, junt a l'escoleta de la tia Patrocinio. A casa, erem dos xiques, la meua germana major Purificació i Maria, la més xicoteta: de xics, jo a soles. A mon pare li deien Francisco González Forriols i era el xocolater d'Alaquàs que millor feia els bollets. Ma mare era Maria Peiró Mestre i era família del tio Toni el Boter. A mi em diuen en el poble el tio Paco el Parapapí. No sé per què, de menut, els xiquets començaren a fer-me pipiripipí, xe, com si fóra un pardalet! I la broma acabà en Paco el Parapapí. Home, què li vas a fer! Són coses que pasaven en el poble". El tio Paco el Parapapí, com també l'anomenarem nosaltres, recorda que va començar a anar a escola quan tenia sis anys i que va tindré de mestre a José Sanchis Alminaño, que donava classes dalt de l'Ajuntament. D'ell diu el tio Paco: "Don José era un mestre formidable pel que ensenyava, però també pegava molt quan es cabrejava. Don José no ens deixava passar una. Si no et sabies la lliçó, com a castig et quedaves sense dinar. Eixa la primera. Perquè no et cregues que en aquella època els nanos no eren bons de pelar. Un dia que el mestre pegà una cabotada i es quedà torrat a la cadira, el tio Mústio li pegà foc al bigot mentre dormia. No veges el betlem que s'hi va muntar." Durant els anys que va anar a l'escola, vivia al carrer dels Benlliure, on tenen una fabriqueta de xocolate. El seu pare, tots els dies, entre jocs i feina, li va ensenyant l'ofici de xocolater, per al qual mostra una bona predisposició. "El dia que vaig prendre la comunió, anàrem vestits de combregadors a nadar al banyador de la séquia, prop del quadrat, i deixàrem els vestits penjats de les garroferes que hi havia. Com a casa no volien que anara al banyador, un dia, mentre nadava, el meu iaio s'emportà la roba que jo tenia penjada de la garrofera i em tocà anar a casa en porreta." Quan va finalitzar els estudis, el tio Paco es va posar a treballar a la xocolateria de son pare. La xocolateria és una fàbrica familiar on treballen tots. A casa tenen una tartaneta i una haqueta amb què reparteixen la producció pels diversos pobles com ara Xest, Xiva, Bunyol, València, Albal, Silla i Catarroja. "En eixe temps, ningú tenia un gallet i calia donar-se aire per a guanyar-se la
-239-

vida. Et passaves la setmana per eixe mon i els diumenges la festa que tenies era pegar-li voltes a l'estació o al carrer Major que és on es relacionaven els xics i xiques. Algunes voltes venia un home de València amb una càmera de fer cine i projectava la pel·lícula a la façana de (...)