RAMON TARÍN i LÓPEZ

LA SÉQUIA DE BENÀGER I ELS SISTEMES DE REG DE L'HORTA D'ALAQUÀS.

Agraïment: Agraïm a Francisco Palop Miguel, guarda de la séquia d'Alaquàs, la seua ajuda i assessorament de totes les consultes que li hem fet. També un agraïment que fem extensiu a Francisco Almenar Cubells, síndic de la Séquia de Benàger i Faitanar, per haver-nos facilitat l'accés als arxius de la Comuna.

"Per nos e per les nostres donem e atorguem per tots temps a vos tots ensems e segles habitadors de la Ciutat e del regne de València e de tot el terme de aquell regne, totes e cadascuna cequies franques e lliures, majors e mijanes, e menors ab aygues, e ab manaments e ab duhiments daygues, e encara aygues de fonts: exceptat la cequia real qui va a Puçol; de les quals cequies, e fonts ajats aygua, e duhiments e manaments daygues tots temps continuament de dia e de nit, així que puscats daquelles regar, pendre aygues sen alcuna servitut, e que prenats aquelles aygues segons antigament es o fo establit en temps de sarrahins". Fur xxxv. codex de l'any l261

-67-

LA SÉQUIA DE BENÀGER I LLUR INFLUÈNCIA EN LA SOCIETAT RURAL I ARTESANA D´ALAQUÀS Històricament, i des de fa segles, la séquia de Benàger ha estat lligada al poble d'Alaquàs i al quefer quotidià dels seus habitants, éssent destacable el cabal d'aigua franca que rega les terres d'horta al seu pas pel terme i a través de les diferents caigudes d'aigua o braçals que vertebren la superfície de les seues terres, conformant les partides de la Sequieta, Rollet, Dijous i el Terç. El terme d'Alaquàs ha estat un terme petit degut a les reduïdes dimensions de superfície que posseeix, fet que originaria la pràctica d' una agricultura mixta, malgrat que molts llauradors van estar abocats a adquirir part de les seues terres, a les partides de poblacions veïnes com Samarra, la Pastora o les Penyetes, situades totes elles al terme de Xirivella. Per tant, l'explotació agrícola a Alaquàs, ha estat l'eix fonamental per al creixement de la seua economia fins la dècada dels anys seixanta. Tot i l'escasa disponibilitat d'àrees de cultiu, ja apuntades per a desenvolupar l'agriculura, sí podem parlar de la relativa importància que ha tingut l'horta d'Alaquàs, dintre del sistema medieval de regatge de la comuna de Faitanar i Benàger. A la dècada dels cinquanta, les fanecades de terres d'horta, regades per la séquia de Benàger,o séquia d'Alaquàs, ultrapassaven la xifra de mil fanecades. Una xifra molt suggerent, si ho comparem amb els termes de poblacions com Aldaia o Manises, que tripliquen en extensió de fanecades: els regants d'Aldaia i Manises tots junts, tan sols reguen de la séquia mare de Benàger, una quantitat de fanecades sembla(...)