BIOGRAFIES

FRANCISCA SENA MIRA FRANCISQUETA LA FABIANA

El meu nom és Francisca Sena Mira però tots em coneixen per Francisqueta la fabiana perquè a mon pare li deien Fabià, com al meu germà que ja morí fa anys. La meua germana Maria també morí, ara no fa molt, aixina és que només quede jo. Naixquí en octubre de 1907 en una caseta que havia davant del castell, que la varen tirar fa ja molts anys per a fer l'edifici de les catequistes. Mon pare tenia un germà, José, que era fadrí i li deien "el papudo". I tenia també una germana, Francisca, casada en el tio Pepe "el barruga", que li deien "la rutlla". Anava tots els dies a treballar a València, a la tabacalera. Mon tio Pepe era vinater, i vivia davant de l'Ajuntament, en la casa que després comprà el tio Jeroni. Tenia dos carros, uno gran que duia sempre dos o tres cavalls. Portava una cuba o carregava cuiros. Anava a Xest, i a altres pobles a carregar vi. En Mislata tenia un magatzem. Tenia també un carro més menut, que el gastava per a repartir. Els meus cosins eren Pepe Casted, militar, Paquita "la rutlleta", que era més o menys de la meua edat i tenia, ja casada, una tenda de vins en el carrer Abogado Palop Guillem, per allà el camí-nou; i Salvoret "el saboner", que es casà en Maria "la del forn". Erem una bona parella, de menudes, la meua cosina i jo. Només feiem que maldats. Si jo te contara...Al meu germà Fabià, quan els majors es descuidaven, el tancavem en el corral en la gàbia de les gallines i se'n anavem a jugar. Una volta el tancarem a ell junt amb la meua germana Maria. Ah, i la bicicleta...El carreter que repartia el vi en el carro, venia a treballar en bicicleta. La meua cosina i jo si es descuidaven els majors, l'agarràvem i a còrrer pel poble. Es turnavem, una davant i l'altre darrere. Les dones eixien a veure-nos perquè això era un escàndol, que dues xiques anaren en bicicleta... A ma mare li deien Francisca Mira Damià. Els seus germans? Fernando Mira que vivia en el carrer de la Pau; Maria Mira, casada en Mariano "el maio" i vivia en la placeta de Sant Roc; i també hi havia dues fadrines: Pepica, que cosia, i Amparo que treballava en la conserva, allà al final del carrer de València. Mon pare quan es casà treballava en el camp. Li feia d'encarregat a don Julio, l'amo del castell, que tenia molta terra en el poble. Venien d'Alzira a plantar tarongers, als camps que don Julio tenia en el bovalar. Després, sent jo menuda, a mon pare el feren aguasil i es posàrem a viure en la casa de l'Ajuntament, en la
-153-

part de baix, segons entraves a l'esquerra. Cobrava quatre aguiletes, i ma mare no deixà de cosir. Ella i la seua germana Pepica sempre estaven cosint. En la mateixa casa de l'Ajuntament, entra(...)