CONCEPCIÓ GUZMÁN ROS

"A mi em diuen Concepció Guzmán Ros i vaig nàixer el dia 22 de febrer de 1910 al carrer de l'Església d'Aldaia. Sóc filla de pare aldaier i mare alaquasera. A món pare li deien Aleixos Guzmán Taberner i a ma mare Concepció Ros Medina. Sóc la major de nou germans que érem a casa. Encara que vaig nàixer a Aldaia, de ben xicoteta em vaig criar a Alaquàs a casa del meus iaios Vicent Ros i Concepció Medina, que eren el moliners del molí d'Alaquàs." Per aquelles dades del seu naixement, un oncle seu, germà de sa mare, va patir un accident mortal al carrer del Convent: El matxo que portava enganxat al carro, li soltà un parell de coces davant de ca la Rioja que li van tallar la vena aorta i li va causar la mort. Aquest succés va tindre unes conseqüències terribles per a la família perquè era un xic fadrí que festejava amb Maria la de l'Hort de Montalt i estaven a punt de casar-se. El mateix dia que la tia Conxeta va complir un any, nasqué un germanet seu. Aleshores, els seus pares decidiren que se n'anara a viure una temporada amb el seus iaios per a consolar-los. La temporada es va perllongar fins als nou anys. El molí d'Alaquàs va ser l'escenari on va passar la major part de la seua infantesa. Hi acudien els homes de la Música Primitiva per assajar totes les nits. El seu iaio havia sigut un dels primers directors de la banda, però en eixe moment era un home major que ajudava el que podia al nou director Francisco Tàrrega. Els músics assatjaven davant el molí, en una ereta rajolada que hi havia al camí del Rotllet, utilitzada pels seus iaios per estendre el forment després del llavat. Com totes les xiquetes del poble, va acudir a l'escola de doña Assumpció fins els 9 anys, compartint amb l'escola els jocs del carrer: "De xiqueta recorde que jugava amb les amiguetes a fer teatre, jo era la directora i també era la que escrivia en paperets el que volia que digueren elles. Una vegada isquí al teatre de les monges doctrineres que feren una obra sobre la vida de Santa Rosa. Jo, com era molt xicoteta, em vaig ficar a plorar. Veges tu quina artista! Encara com els plors duraren poc i encara s'arreglà la cosa." Als nou anys, la tia Concepció tornarà a Aldaia a la casa dels seus pares perquè ha de cuidar d'un germanet que pessava ja més que ella al qui passejava al braç. L'any 1924 va entrar a treballar en una fàbrica de cicers. Es tracta d'un
-156-

taller xicotet on sols treballaven tres persones. Dos quinzets per dia serà el seu primer sou. "Com era un jornal molt curtet, quan vaig trobar un altre taller que em pagava més ho vaig deixar. Al taller dels Cabreros vaig treballar fins els divuit anys. Després em vaig quedar a casa ajudant ma mare." La tia Concepci&(...)