SALVADOR LERMA HERNÁNDEZ, EL TIO MILLARES

Salvador Lerma Hernández, el tio Voro Millares, va nàixer el dia 18 de setembre de 1913 al carrer Major, núm 74. És fill de Francisco Lerma Ferrer, el tio Millares, i Josefina Hernández Chanzá, de Picassent. El matrimoni té tres fills: Francisco, Amalia i Salvador, el més menut. "El meu iaio era el tio Paco d'Alaquàs, el que va pintar don José Benlliure a la porta de sa casa un dia que venia de l'horta carregat amb un cabàs." "Al meu besavi li tragueren de malnom Millares perquè tenia un carro i anava a un poble que es diu Millares a canviar gènere d'ací amb el d'allà i sempre que entrava o eixia del poble li preguntaven, Paco...d'on vens?i ell contestava, de Millares. Xe Paco, on vas?A Millares. Així que tant de Millares amunt i avall que acabaren anomenant-lo el tio Millares." És batejat a l'església de l'Assumpció als pocs dies de nàixer. Els seus padrins de pila són Cruz Lerma, una cosina, i Salvador Hernández, un germà de sa mare. Amb sis anys va assistir a l'escola de don José Sanchis Almiñano. La classe estava formada per seccions. Al front de cada secció, don José, el mestre, posava a l'alumne més preparat per ajudar-lo en la tasca d'ensenyament. Durant els tres anys que va assistir a l'escola va aprendre les coses més elementals, llegir, escriure, matemàtiques, etc. El tio Millares recorda a don José Sanchis Almiñano com un gran mestre. L'any 1920 va prendre la comunió amb poc més de set anys d'edat. Va ser un acte senzill sense convidats ni celebracions. "En aquell temps, mon pare treballava al camp segant forment a destall, segant 18 càrregues de forment per dia, que es diu molt prompte. Guanyava tres pessetes de jornal. Mon pare em contava que anava un pobret demanant pel poble una volta a la setmana, i mentre segaven ell i el tio Paco el Sort l'Alqueriero en un camp que tenia el tio Treneta al final de carrer Nou, on visqué el tio Ramón de Cosme, el pobret els va dir, atenguen, vostés fent aquesta feina, que venen a treure's? Mon pare li contestà, home treballant molt deu o dotze quinzets. Llavors el pobret els va proposar, volen treballar per a mi i cobrar tres pessetes sense doblar el llom?"
-160-

A Nadal, la família del tio Voro Millares ho celebrava a casa dels seus iaios materns a Picassent. El seu iaio solia matar un corder per celebrar les festes nadalenques. A cap d'any, es reunia tota la família a Alaquàs. "Ma mare em feia el monyo i em mudava amb la millor roba per anar a felicitar les Pasqües a casa dels meus padrins. En aquell temps s'estilava besar la mà als padrins. Era una cosa sagrada per als xiquets. Els padrins et donaven un xavo, de vegades un quinzet. Depenia de la situació. A mi la padrina se me n'an(...)