PILAR GARCIA CASTED LA SINAGUA

"Vaig náixer el dia 10 d'octubre de 1914. Mon pare era Salvador Garcia Santamaria, i ma mare Dolors Casted Català. Fórem set germans: Dolors, la major, Matilde, Salvador, Angelita, Teresa, Enric i jo, Pilar Garcia Casted, la més xicoteta". De la seua infantesa recorda l'escoleta del poble, que era a l'Ajuntament, on venien molts xics i xiques d'Aldaia perquè, malgrat ser este un nucli de població ric, on hi havia molta indùstria, no tenia mestre ni escola i és per això, que els seus menuts omplien les aules d'Alaquàs. Les xiques anaven dalt i els xics baix. "Als deu anys me'n vaig anar a València, a cal germà de mon pare, Vicent" Dels deu als vint-i-cinc anys, només venia els caps de setmana a Alaquàs, perquè la seua iaia se l'endugué a cal seu fill Vicent que només tenia un xic i on va viure fins que es va casar. Com que cada dissabte tornava al seu poble, recorda el llibrell d'obra i el gel que servien de refrigerador pel vi, la botija i alguna llimonada que altra, que les mares hi posaven perquè es fera fresc i donara un to de festa al diumenge, la qual cosa, ella continuaria fent quan ja era casada i vivia a sa casa del carrer València. Quan parla de la manera d'abastir-se per preparar els menjars que alimentarien la seua família, em presenta la figura dels venedors ambulants que, fent servir el carro com a vehicle de transport de les seues mercaderies, passejaven els carrers de la població una vegada a la setmana, anunciant amb el seu cant, el producte posat a la venda. "¡Formatgets i matons! ¡Arrop i talladetes! ¡Terreta en voleu! ¡Relojí ... ! El palillero i el palillero Vendo palillos finos para el sombrero. Palillos finos yo traigo para el sombrero (bis) ¡El palillero!"
-164-

Dins els carros es veien els cabassos de palma que portaven el gra, l'arrós, els fesols, els cigrons, la dacsa, el morret per als animals... Pel que fa a les fruites i verdures, la cosa canviava un poc. Els que treballaven al camp, se'n servien dels seus productes i si no en tenien, o en volien de millors, devien anar a la tenda dels Patilles. La tia Ramona, la mare dels Patilles, tenia una botiga de fruites i verdures al carrer de les Eres, al racó del carrer del Centre, on venia fruites i verdures molt bones, gel, i tot el que volgueres de gra. El tio Patilla anava també una vegada a la setmana venent pels carrers amb el seu fill menut". Durant els quinze anys que visqué a València, mai deixava d'acudir al seu poble, on feia acte de presència el dissabte, i on disfrutava del seu ambient i amics fins el dilluns de matí que se'n tornava cap a la capital. "Jo venia ací i se m'entoixava que estava en la glòria. Els amics em deienPilar esta nit tenim serenata en el casino- I el casino s'omplia tant! que fins i tot (...)