valencià | castellano   

Buscar
  Historia Oral

Año:1998
Pg:168-171
Título: «Maria Ferris Palop».
Autor: Cosme Ferris, Lola
Periodo: História Contemporánea
Materia:  Biografías
Siglos: XX
Tema: Historia Oral-Biografies i història familiar-Biografies
Idioma: Valencià



Vista prévia
MARIA FERRIS PALOP

Maria Ferris Palop va nàixer a Alaquàs l'any 1920. Filla major de Vicent Ferris Forment de cal Conillo i de Maria Palop Medina de ca Libro. Des de molt menuda va demostrar la seua afecció a cosir més que anar a escola. Així doncs, una tia seua, germana de son pare, la tia Rosario, li va dir "mira xiqueta podies anar al castell a aprendre a cosir a ca Teresa la Castellera" ja que sa tia tenia molta amistat. D'aquesta manera només va prendre la comunió es va posar a anar a cosir a ca Teresa la Castellera. Quan ja anava tres o quatre anys, li va dir que li anava a pagar a pesseta el dia. Teresa s'anava apuntant en una llibreta: dilluns, dimarts ... fins el divendres que era el dia que li pagava. Primer, la feina que feia era sobrefilar, quan tenia un tros li ho ensenyava i si no li agradava ho desfeia. Després, ja feia voreta, sobretot de llaços. Feia el mateix, quan tenia un tros li ho ensenyava i si no li agradava deia: "ah no, el punt massa llarg" i li tocava desfer-ho. S'aprenia fent i desfent. Quan la bata estava repuntada, li la donava per a sobrefilar i per a fer la vora de baix. Per a fer la vora es marcaven amb un cartronet la mida, doblaven la vora i tornaven a marcar-se la mida amb un altre cartronet. Era molt exigent, no volia que es vera el punt i li deia: "la puntada de cantó, que no es veja el punt". En aquell temps també hi anava; Maria, la Torres, que era major i que repuntava; Conxeta, la Camises, que era d'Aldaia i feia la mateixa feina que Maria, la Conilleta; Maria, la de la casa Redona, que anava sols de vesprada i no li pagaven; també anava Maria, la Biroja, que era molt graciosa. Va arribar el temps en què Teresa anava a casar-se i sa tia Rosario li va dir: "Maria et convé traure't el títol de modista". Així que, una altra tia seua també germana de son pare, la tia Maria, li va buscar una Acadèmia en València que es deia El Rápido. El director n'era el senyor Tomás Amador Duarte. Es va comprar el mètode escrit per aquest senyor i on anaven tots el patrons que havia de fer per traure's el títol de modista.
-168-

L'acadèmia estava situada al carrer de Russafa i anava tots els dies de la setmana, de dilluns a divendres. Se n'anava de bon matí en el tramvia que la deixava a les Torres de Quart, d'allí caminava fins el carrer Russafa. Quan arribava l'hora de dinar, les altres alumnes que vivien a València se n'anaven a casa a dinar i ella es menjava l'entrepà que duia, allí mateix, tota sola. En acabar de dinar es llavava les mans i tornava a continuar el treball fins les sis o les set de la vesprada. Açò ho va fer durant tres o quatre mesos fins que va realitzar tots els patrons del mètode. Quan va acabar, hi havia dues possibilitats enviar els treballs i que li donaren el títol, la qual cosa costava d(...)



Licencia de Creative Commons  Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-No Comercial-Sin Obra Derivada 3.0