valencià | castellano   

Buscar
  Historia Oral

Año:1998
Pg:172-174
Título: «Carme Garcia Forment, la Casabana».
Autor: Tarín I López, Ramón
Periodo: História Contemporánea
Materia:  Biografías
Siglos: XX
Tema: Historia Oral-Biografies i història familiar-Biografies
Idioma: Valencià



Vista prévia
CARMEN GARCÍA FORMENT LA CASABANA

A la casa núm. 53 del Carrer Major, la casa on visqué la tia Torera, vivien a l'inici de segle Vicent Garcia el Paiportero i la seua dona Carmen Forment la Casabana. El matrimoni va tindre dos fills, Vicent i José i, tres anys després, va nàixer l'única filla amb el nom de Carmen, com sa mare. La tia Carmen la Casabana vingué al món el dia 2 de maig de 1911 i la van batejar als pocs dies de nàixer. Els padrins van ser la tia Pureta la del Forn i José Ma. Rejal. Als 7 anys comparteix l'escola amb el treball per ajudar els seus pares. Llavors, la tia Carmen la Casabana treballava al forn de la tia Pureta i recorria els carrers carregada amb una cistella farcida de bollets, vienetes, pataques. Venia els bollets a xavo i les pataques a tres aguiletes. Mentrestant, altres xiquets li feien la competència al carrer, són Paco Tàrrega el Tarratrai i una xiqueta molt enrevesada. La cosa va acabar com el ball de Torrent: A galtades. Va combregar als vuit anys. L'austeritat va ésser la nota més destacable. "Quan jo vaig prendre la comunió, ma mare em feu una bata que semblava de lona, i quan vaig arribar a casa hi havia una tassa de xocolate damunt la taula només per a mi." "En aquell temps hi havia molta misèria però ma mare ens portava com a colomets. Quan ens gitàvem ma mare ens llavava la roba i a l'altre dia ens la ficàvem neta. A casa n'hi havia servei, teníem un comú que el tio Mariano el Campaner venia de nit a traure. També hi havia un pouet que ens abastava d'aigua per escurar i fer la bugà." "Tots els anys, criàvem un porquet per a casa i a Nadal féiem la matança. Ma mare omplia tres o quatre gerres de botifarres en oli, llonganisses, llom i costelletes adobades i, durant tot l'any, sempre tirava mà i trobava arreglo. Pastava pa dues vegades a la setmana i el portava a coure al forn. Després de cuit, l'alçava al rebost dins d'una gerra perquè es mantiguera tendre. Ma mare ficava la carn dins d'una carnera de fusta de les d'abans, penjada al sostre amb un cordell. La carnera portava la part de dalt una espècie de plat rodó amb oli perquè les formigues no passaren a la carn." Amb onze anys, va entrar a treballar a la fàbrica de Julio Mompó, un dels tallers de joguets més importants a Alaquàs, on va treballar durant vint anys i sols va deixar el seu lloc de traball la vespra de casar-se. "En la meua joventut no hi havia les diversions que hi ha avui en dia. En
-172-

aquell temps, les xiques anàvem unes al casino de la Música Roja i altres al casino de la Música Blava. Jo pertanyia al de la Roja. Hi participàvem en moltes coses. Solíem disfressar-nos per carnestoltes i per les cavalcades de les festes del poble. A Pasqua Florida, les xiques portàvem (...)



Licencia de Creative Commons  Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-No Comercial-Sin Obra Derivada 3.0