Ramón Tarín i López

La configuració de la cebera en el paisatge agrari de l'horta d'Alaquàs
Gràcies a l'embranzida comercial experimentada al llarg de la primera meitat de segle XX, es produiran una sèrie de transformacions generalitzades que repercutiran en una nova orientació de la producció agrícola a l'horta històrica d'Alaquàs i altres termes de localitats arreu de tota l'Horta Sud. Així podem observar, d'una part, els greus trastorns condicionats per la Guerra Civil espanyola i el posterior conflicte bèl·lic internacional que afectarà dràsticament al mercat mundial, circumstàncies a què s'afegiran altres elements desfavorables com van ser les gelades patides als anys quaranta que acabaran per enfonsar-lo amb la corresponent davallada dels productes cítrics tan en auge al llarg dels anys vint del segle passat1; i d'altra banda, la decadència del conreu del blat, l'arrencament de tarongers, etc., seran factors que repercutiran en la substitució d'aquests productes per nous cultius, com ara les creïlles, la dacsa, el cacauet, els fesols, l'arròs, el tabac, el cotó-en-pèl, i molt especialment el conreu de la ceba, afectat des de 1932, el qual no només serà recuperat, sinó també potenciat, de forma extraordinària, al llarg dels anys cinquanta, seixanta, i bona part dels setanta. L'equilibri del cultiu de la ceba al llarg del segon terç de segle XX i les bones expectatives econòmiques generades entre molts llauradors del poble, propiciaren l'impuls d'aquest sector amb la consegüent aparició de les típiques ceberes que permetien als llauradors guardar i conservar la collita de la ceba
1 El Butlletí Sindical de València va publicar al mes d'abril de 1945 un estudi basat en les dades facilitades per la JEFATURA DE SECTORES DE LA VICESECRETARIA DE ORDENACIÓN ECONÓMICA, sobre el ritme de producció i exportació de la taronja a la província de València al llarg del període de 1930 a 1943, on s'aprecia la profunda crisi del sector agrari amb una forta caiguda del mercat exterior que arriba a registrar unes xifres catastròfiques, passant de les 1.084.500 tones exportades en 1930 a les 202.907 tones de 1943.

107

en millors condicions fins que els preus del mercat resultaren més beneficiosos. Abans, però, d'introduir-nos en els esquemes bàsics de la configuració estructural de les ceberes, convé observar alguns aspectes preliminars que es centren als voltants de les diferents tasques que precedeixen i condicionen el cultiu de la ceba en l'agricultura tradicional de l'horta d'Alaquàs com ara, la ceba de llavor, el planter de cebollí, llaurar i preparar la terra, arrencament del cebollí i plantà de la ceba, les tasques de cultiu, recol·lecció emmagatzemament de la ceb(...)