valencià | castellano   

Buscar
  Estudis i documents

Any:1997
Pg:27-44
Títol: Notícies, vida i miracles del Venerable Pare Doménec Sarrió (1609-1677).
Autor: Roca Ricart, Rafael
Període: Història Moderna
Matèria:  Biografies
Segles: XVII
Tema: Estudis i documents-Biografies
Idioma: Valencià



Vista prévia
RAFAEL ROCA RICART

NOTÍCIES, VIDA I MIRACLES DEL VENERABLE PARE DOMENEC SARRIÓ (1609-1677)
A Quico, que escampava alegria

1. Doménec Sarrió, fill d'Alaquàs Després de meditar-ho amb paciència, he arribat a la conclusió que quan un ajuntament --siga el d'Alaquàs o el de qualsevol altra població-- designa un carrer amb el nom propi d'una persona pot fer-ho o ho fa per quatre motius, bàsicament: a) pel fet de tractar-se d'un personatge que, gràcies al seu treball i significació, ha assolit una reputació tal que el fa digne de perdurar en el record popular, tot i no ser fill del poble on es pretén immortalitzar el seu nom --«Ausiàs March», posem per cas; b) pel fet de tractar-se d'una persona que, sense ser-ne tampoc nadiua, hi ha viscut i treballat durant un extens període de temps, i ha sabut arrelar fins a convertir-se en un dels majors exponents humans de la localitat en qüestió, de manera que el seu nom i activitat, estretament lligats, perduren i perduraran entre el veïnat --el mestre «Sanchis Almiñano»; c) una persona natural del poble, d'activitat solvent i/o emotiva, el significat de la qual, sense superar els límits locals, mereix el reconeixement popular --cas d'«Amadeo Aguilar»; i d) un personatge que, a més de ser nadiu, ha desenvolupat la seua tasca professional fora del cinturó urbà que l'ha vist nàixer, i ha aconseguit el suficient prestigi perquè el seu nom tinga interés i significació per a tota la comunitat nacional --el metge «Faustí Barberà». No cal ni dir que, de totes quatre opcions, la menys prolixa i la que més orgull ens proporciona --tant a Alaquàs com a qualsevol altre municipi-- és aquesta darrera; i és per això també que, quan s'hi dóna, ens sentim estimulats a recordar-ne la procedència, a mantindre'n la memòria. En aquest grup de fills insignes d'Alaquàs cal incloure amb lletres d'or, i a més de l'esmentat Doctor Barberà, el venerable pare Doménec Sarrió (1609-1677), predicador, beneficiat de la Seu i membre de l'Oratori de sant Felip Neri, de qui hui als alaquasers no ens queden per a membrança sinó dos vestigis: el nom d'un dels carrerons més antics d'Alaquàs (el «Venerable Sarrió», prolongació del carrer de la Música i perpendicular al carrer Major), i la recialla d'una semioblidada i malconservada làpida que, amb el seu nom, data de naixement i de defunció, n'assenyala la casa natalícia -- Major, 9-- d'aquest benemèrit personatge. Ni que siga per a instigar la curiositat del veïnat, crec que serà bo que intentem assabentar-nos de qui era, com era, com visqué i a què dedicà la seua vida el venerable Sarrió.
-27-

De moment, i a falta de més extens(...)



Licencia de Creative Commons  Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-No Comercial-Sin Obra Derivada 3.0