RAMON TARÍN i LÓPEZ

MESTRES TORNERS: UN ESTUDI SOBRE EL PRESTIGI I DESENVOLUPAMENT DE LA TORNERIA D'ALAQUÀS

A graïment: El nostre agraïment a Paco Tàpia, José Forment Pere i a totes les persones que han contribuït a la realització d'aquest treball entre les quals destaquem els últims mestres torners de l'antiga escola de torneria d'Alaquàs com Estanislao Forment el tio Trenislao, Enrique Aguilar el tio Tàpia i Vicent Aguilar el tio Molla. Llavors, vaja per davant el nostre reconeixement i estima per a tots aquests homes que, fidels als seus principis, feren del seu treball un art.

LA TORNERIA D'ALAQUÀS A PRINCIPIS DE SEGLE A l'auca dels oficis impressa a la ciutat de València per Miquel Borràs l'any 1572, segons Galiano i Lluch és la més antiga d'Espanya, ja apareix l'ofici de torner. Ara bé, Alaquàs ja comptava amb una organització de torners suficientment important en el segle XVI. Llavors, existeixen dubtes com el de la població real i activa del sector, amb quins mitjans comptaven per desenvolupar el seu treball i si funcionaven els torns amb el clàssic sistema de ballesta reflectida als gravats medievals. Aquests i d'altres interrogants es plantegen sense cap resposta aclaridora. També cal nomenar el cens de Floridablanca (1787) que parla de 67 artesans, malgrat hem de matisar que no sabem si són torners, alfarers, matalafers, ferrers o tots plegats. Pasqual Madoz, en el seu Diccionari Geogràfic Estadístic (1844), no ens aclareix gran cosa. A la seua obra apareix Alaquàs i destaca la indústria perolera i la fama derivada de la venda dels seus productes en els pobles limítrofs;
-81-

l'absència de referències al sector dels torners ens fa pensar en l'ecassa rellevància que hagué de tindre a Alaquàs. En aquest sentit no hem realitzat una tasca fructífera en la recerca pels arxius municipals en les consultes realitzades, ja que la documentació trobada no arriba més enllà dels anys 1939­40. Ignorem si en altra part existeix qualsevol tipus de documentació. Hi ha la convicció, per mitjà de la via oral, que la torneria d'Alaquàs és anterior al segle XVI, però són hipòtesis que entren en el terreny de l'especulació i, per tant, de poc rigor. Consta, a través de la memòria històrica, tan interessant com enriquidora, una estimable població de torners, a més de nombrosos tallerets a la fi del segle passat i l'inici d'aquest; de les condicions de treball, els mitjans de producció, tallers que feren escola, famílies tradicionals de torners i, sobretot, el prestigi de la torneria d'Alaquàs. Tot un manual d'artesania de la primera meitat de segle. Alaquàs és un poble petit que a l'inici de segle alberga poc més de dues mil ànimes. En 1900 té u(...)