RAMON TARÍN I LÓPEZ

L'ARTESANIA DEL CALAT I ADORNAMENT DEL VENTALL A ALAQUÀS. UNA ARTESANIA QUE DATA DES DEL PRIMER QUART DE SEGLE

Tot i que la introducció del ventall a Espanya data des del segle XVI, és al País Valencià on es fabrica. El ventall valencià és plegable i, per tant, assoleix unes característiques diferents a les normes tradicionals que solen ésser més rígides. Amb la possessió de Macao en 1553, els portuguesos entren en tractes amb el Japó cosa que els atribueix la introducció a la Península en 1542 del ventall plegable d'invenció xinesa o coreana. Al segle XVIII, es va implantar la moda del ventall entre la cort espanyola. En 1802 es va fundar la Reial Fàbrica de Ventalls. A la Guerra de la Independència ja es coneixen els ventalls gravats en fusta i amb tela impressa i gravada. En 1840 sorgeixen altres produccions molt interessants que, realment, són els propulsors en el desenvolupament del ventall valencià cap als mercats estrangers. Des d'aleshores, la fabricació d'aquests palmitos estan considerats com un instrument de decoració molt estimat per les dones. Després d'una certa decadència arran de la Guerra Civil, comença a reviscolar amb força l'any 1948 omplint els mostradors de les tendes i recobrant el prestigi legítim de l'artesà valencià a través de la seua creació. A 1970 desapareix l'única fàbrica de França. La indústria del ventall es centra exclusivament en els afores de la ciutat de València. En realitat, les úniques fàbriques de ventalls existents es troben al País Valencià i Japó. A 1997, Aldaia és el bressol de l'artesania del ventall, mentre que a Alaquàs existeixen tres tallers artesans dedicats a la fabricació del ventall vinculats a la família Corralera. Aquest és un petit tret estadístic de l'evolució del ventall en general del qual ens desprendrem per situar­nos en un vessant més local, és a dir, per centrar el
-109-

nostre treball exclusivament en la indústria del palmito i en els seus mestres artesans. Durant el primer quart del segle, l'any 1916 es va establir a Alaquàs la primera fàbrica de ventalls al carrer de Sant Hipòlit. El seus fundadors van ésser Aurelio Cervera Ferrer, Francisco Ferrer Peiró el tio Zurdo, Juan Rubio i Pepe Bocadolça. La base de la fàbrica va funcionar en règim de cooperativa. Tots els socis eren artesans, amb caladors, gravadors, etc. A casa d'Aurelio Cervera, al carrer Major, núm. 59, les dones i la família d'aquests artesans pinten les varetes dels ventalls.

Paco Renovell, l'home de Fina la Corralera, trau del motlle les barnilles.

La societat es disol en 1930 i, arran d'aquest esdeveniment, Francisco Peiró, el tio Zurdo, i Ferrer Anguila van (...)