CONCEPCIÓ MONTALT ALFONSO, LA TIA CONXETA LA PELA ETA

Concepció Montalt Alfonso va nàixer el dia 8 de desembre de 1909 al carrer del Convent, núm. 4. És la que fa quatre dels set fills que va tindre el matrimoni format per Francisco Montalt Peiró el Pelat i Encarnació Alonso Va ésser batejada, amb el clàssic reculer i bolcada, a la parròquia de l'Assumpció. Van ésser padrins de pila Maria Montalt Alfonso i Francisco Sena, conegut com Quico el Castellero. Va començar els seus estudis als sis anys a l'escola de xiquetes que en aquell temps estava dalt de l'Ajuntament d'Alaquàs. La classe de les xiques estava composta de més de seixanta alumnes, dividides en grups de set xiquetes a càrrec de l'alumna més major del grup que donava la lliçó. Una vegada a la setmana la mestra donya Encarnació donava la lliçó. Hi va aprendre urbanisme, geografia, aritmètica, catecisme i història d'Espanya. A Nadal, com era costum, visitava la seua padrina per besar­li la mà i rebre les estrenes, però com no hi havien diners sols rebia un grapat de castanyes, bellotes i coses típiques de menjar a Nadal. No va visitar mai el seu padrí perquè vivia a València. Quan va tindre nou anys, sa mare la va traure de l'escola perquè havia de cuidar un germanet que acabava de nàixer. Cal dir que roman poc a casa perquè amb deu anys comença a treballar al taller del tio Quico l'A ma i Doloretes de cal Suau per tornejar botons de fusta entre d'altres feines. És el seu primer sou: Un quinzet al dia. Al taller de Quico l'A ma va treballar al voltant de dos anys. Des de 1920 a 1923 va treballar de polimentadora de caixes de cicers, com s'anomenaven aleshores, per uns fabricants coneguts amb el nom dels Carreters. En aquest treball va guanyar un sou de deu quinzets i va treballar tres anys. A partir d'ença, la tia Conxa la Pelaeta va canviar de treball constantment perquè, quan s'enterava que en altre taller s'hi guanyava més diners, anava a demanar feina i després deia als amos: "Demà busqueu a una altra que jo no torne més". Va tornar a treballar a Alaquàs a la plaça d'Espanya com a polimentadora de llits tornejats per a uns forasters que hi havia al poble. Un dels socis era conegut com a Paco el Mut. Hi va treballar durant quatre anys per un sou de tretze quinzets per dia. El següent lloc de treball va ésser la fàbrica de corbats de Maties
-142-

Llop al carrer del Dr. Barberà amb un sou de vint pessetes a la setmana. A 1927 va treballar a la fàbrica de José Bendicto Salafranca al carrer de Conca. En aquesta època. els treballadors de Benedicto Salafranca estaven afiliats al sindicat de treballadors que tenia la seua seu a la plaça del Dr. Collado a València. Cal dir que pagaven una quota d'un xavo a la setma(...)