valencià | castellano   

Buscar
  Historia Oral

Año:1997
Pg:146-147
Título: «Lluís Ortí Ferriols».
Autor: Ortí Gallach, Encarna
Periodo: História Contemporánea
Materia:  Biografías
Siglos: XX
Tema: Historia Oral-Biografies i història familiar-Biografies
Idioma: Valencià



Vista prévia
LLUÍS ORTÍ FERRIOLS

Mon pare Lluís Ortí Ferriols naix el 2 d'agost de 1914 en el valencià carrer del Túria. Fill de Blai i Doloretes, recorda amb molta tendresa els seus primers anys de vida, les seues germanes Carme, Dolors i Empar i el seu germà Blai. Des que era molt jovenet, desenvolupa la seua vida a Alaquàs. Les seues germanes, Carme casada amb Julio Mompó i Doloretes amb Vicent Beltran, el vinculen definitivament a la població. "Quasi tota la meua vida la he passada a Alaquàs. Treballava a ca lo Pepe, la botiga de la meua germana Doloretes i el seu marit Vicent quan tenia setze anys", comenta. Sempre li ve a la memòria aquell any quan va fer la festa del Crist amb una colla d'amics, entre els que es trobava Alòs, el dels carros. Seria el 1940 o 1941, un any molt plovedor que va deslluir els actes que amb tanta il·lusió havien preparat els clavaris. Les tronades, les pluges i el fang dels carrers ni tan sols deixaren completar la processó. Va ser el 1949 quan mon pare fa les Amèriques i se'n va cap a l'Argentina amb la seua dona Encarna Gallach i el seu fill Lluís que només tenia dos anys. Un oncle de la seua dona, ma mare, els col·loca al front d'un hotel de Tucumàn, on estigueren treballant durant sis anys. El record de la terra que el va veure náixer i la família a molts quilòmetres de distància, el fa tornar a Espanya el 1955. És en 1962 quan es fa càrrec de la drogueria del carrer Major quan els meus oncles Vicent i Doloretes es dediquen exlusivament a la ferreteria (Beltran). A la drogueria es venia multitud d'articles a pes o per litres. "Els clients venien amb botelletes i les ompliem de brillantina, colònia, dissolvent, aiguafort, vernís. Demanaven calç, bé en sec, bé remullada. Quan la ràdio era el punt de contacte amb el món més llunyà d'Alaquàs, en cosmètica i degut a la propaganda del consultori sentimental de Dª Elena Francis, les dones compraven tota classe de cremes comercialitzades amb el mateix nom del programa radiofònic. La marca Bella Aurora i el tònic Visnu, eren també molt sol·licitats", afirma. Pel que fa al capítol de les drogues, estava de moda la calç per deixar ben blanques les façanes de les cases i les parets del corral. També era molt habitual comprar el famós pavonasso (Terra roja per rentar els taulells de color roig que quedaven molt lluents). "Els diners tenien un altre moviment, només una pesseta costava el fregall que era d'espart. Per altra banda, era molt habitual que et demanaren 2 pessetes de fugina o 3 de goma­laca, que s'emportaven les polimentadores per a les fàbriques de mobles", afirma.
-146-

És a finals del seixata quan apareix un altre article revolucionari que decorarà les parets de la majoria d(...)



Licencia de Creative Commons  Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-No Comercial-Sin Obra Derivada 3.0