valencià | castellano   

Buscar
  Historia Oral

Año:1995
Pg:165-166
Título: «8. La penya».
Autor: Planells Segura, Mariano
Periodo: História Contemporánea
Materia:  Sociedad
Siglos: XX
Tema: Historia Oral-La nostra memòria-Societat
Idioma: Valencià



Vista prévia
LA NOSTRA MEMÒRIA

8. LA PENYA
Digam en primer lloc, que a diferència d'ara, que qualsevol grup de xiquets-amiguets, adopten un nom anteposat de la paraula PENYA, en aquells temps, al voltant de l'any 1930 on situe el meu comentari, o més bé record, este costum no era molt propi, per la qual cosa, la denominació de LA PENYA, sense més, fou acceptada, tal i com un grup d'amics decidiren anomenar-se. Este grup d'amics dels que acte seguit dirè els noms, els cognoms, apodos o mal noms i el lloc on vivien, eren: quatre músics, i els altres, fills de socis o de familiars de la Societat Musical de "Socorros Mutuos de Alaquàs" (Música Nova), per la qual cosa convivien molt en la dita Societat. Eren ells: José Mart'nez Peiró "Capa", que vivia al carrer dels Benlliure, 56; Miguel Ferrer Sanz, "Micalet el xocolatero", fill del tio "Careto", que vivia a la Plaça; José Raga Raga, fill del tio Sento "El Minero", que vivia al carrer de València, 28; Francisco Gil Segura, fill del tio "Coc", que vivia al carrer del Doctor Barberá, 9, ara forn; Juan Alós Segura, fill de l'Estanc de la Carretera de Torrent, número 2, ara carrer de Ausias March; cantó al carrer de València; Salvador Ferrer Barberá "Boro Felip" que vivia al carrer Sant Josep, 38; Salvador Martínez Martínez, fill del tio Modesto, que vivia al carrer de València, 32, Francisco Gil García "Panolla", que vivia al carrer de Cádiz, 10 i Pepín Garcia Pont "El Porro", que vivia al carrer del Pare Guillem, 13, i morí en la Carretera de Torrent nº 8. A estos els ajudava sense ser de la quadrilla, Florencio Garcia Martínez, fill del tio Llorens, que vivia al carrer de València, n° 26 per la raó de ser músic (tocava la bateria de 1'orquestina en La Penya) i ser amic dels músics de la Penya. Estos xics, vivien un poc pendents del ball en parella, que aleshores alcançà un bon nivell entre altres coses, per l'aparició en la pantalla dels cines, de Carles Gardel, que entre el cant i el ball del "Tango", ficà en el "rollo" com diria ara un jove, a la joventut d'aquella època. Li va demanar este grup d'amics a la Directiva del Casino, el poder fer balls els diumenges, al Saló de la Societat, i la contestació, fou que no. Com la joventut, si "s'arranca" es menja el món, aquells jóvens es movilizaren, i els seus passos, donaren fruit. Aconseguiren autorització de l'Ajuntament i el lloger dels alts de la casa que havia construït per a casar-se, Francisco Cervera Requeni, "Paco de Pistoles" en el carrer dels Benlliures, n° 74, on té ara la carnicería, i aprofitant que el local no tenia res construït, l'acoplaren a la necessitat, fent un sal&#(...)



Licencia de Creative Commons  Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-No Comercial-Sin Obra Derivada 3.0