ESTUDIS I DOCUMENTS

RAFAEL ROCA RICART

EL LÈXIC DELS PEROLERS: DE QUAN A ALAQUÀS DE LA BOCA SE'N FEIA CUL.
1. L'Alaquàs de les peroleries.
Encara no fa massa anys (els suficients, però, perquè ja no ho haja pogut conéixer jo), Alaquàs era un poble ple de peroleries: ca "el General", ca "Morimos", ca "Quico el Godoi", ca "Miquel el Godoi", ca "els Emilios", ca "els Garrofins", ca "Eusebio", eren olleries que estaven en ple funcionament als anys quaranta i posteriors. La llista, ja ho veiem, és llarga per a un poble que aleshores no passava dels 4.500 habitants; avui, amb vora 30.000 i amb quasi totes elles desaparegudes, encara no costa massa confegir-la. El treball del fang forjà un dia la idiosincràsia del nostre poble i la seua empremta encara s'endevina entre els seus carrers i gents més antigues. Els perols i les cassoles, els dos tipus de recipients de terrissa que s'han fabricat "tota la vida" a Alaquàs, constituïen la imatge que donàvem a l'exterior, eren un segell de denominació d'origen, i eren, sobretot i juntament amb el treball del camp, principal nodriment econòmic i font de riquesa local. Diuen que quan les peroleries posaven en funcionament els seus forns, un espès fum negre ho envaïa tot. El poble ho tenia assumit, allò era corrent, estava a l'ordre del dia; el fum era natural, perquè em sembla que pocs oficis han de ser més creatius i gratificants, més naturals, que el de la peroleria: només amb les mans i unes matèries tan primàries com l'aigua i la terra, els hòmens són capaços de crear objectes d'ús quotidià que el foc s'encarregarà de fonamentar, de purificar. La faena, hem de reconéixer-ho, té les seues connotacions bíbliques. Els quatre elements bàsics de la natura, aigua, terra, foc i aire, hi juguen un paper destacat i primordial. Amb ells, l'art de la peroleria només fretura de les vel·leïtats dels dits de l'home i de l'arbitri i la gentilesa d'un déu secular, el sol. També es diu que la peroleria era una de les ocupacions més sanes i que menys malalties arreplegava. Com que sempre tenien les mans en l'aigua i tant l'argila com la polseta roja que aquesta deixa una vegada eixuta embruten molt, necessitaven rentar-se tots els dies per tal de llevar-se el fang sec que portaven al damunt; d'aquesta forma s'evitaven moltes de les infeccions que assolaven els seus veïns.

-7-

Alaquàs, sens dubte, ha estat marcat per la peroleria. Això, fins a tal punt és així, que la gent arribà a reconèixer habitant d'Alaquàs amb peroler, per mitjà d'una original regla de tres (des de fa anys molt corrent a aquestes terres mediterrànies, tant del nord com del sud) que identificava els nadius d'un (...)