valencià | castellano   

Buscar
  Estudis i documents

Any:1993
Pg:101-124
Títol: El llenguatge religiós en la expressió devota del poble d'Alaquàs
Autor: Roca Ricart, Rafael
Perióde: Història Contemporània
Matèria: Lingüística
Segles: XX
Tema: Estudis i documents-Lingüística
Idioma: Valencià



Vista prévia
RAFAEL ROCA RICART

EL LLENGUATGE RELIGIÓS EN LA EXPRESSIÓ DEVOTA DEL POBLE D'ALAQUÀS
1. INTRODUCCIÓ Aquest no és un estudi complet i exhaustiu sobre el llenguatge religiós. Resultara forassenyat, intrèpid i agosarat per la meua part, pretendre investigar en la seua totalitat, la materialització d'una manifestació comunicativa tan rica i variada com és la religiosa, amb dos mil anys de tradició i pràctica; tot i que ja en seria d'interessant. Em sembla quasi una utopia analitzar i catalogar cadascuna de les formes i detalls que caracteritzen el llenguatge religiós, tant verbal com no verbal, simbòlic. Es una tasca que em demanaria un temps i uns coneixements que escapen a les meues possibilitats i limitacions; per tant, un repte que no descarte. El que pretenc estudiar ací, és una cosa més local, més d'anar per casa, encara que no per això menys atractiva i interesant. Consisteix el present treball a fer una anàlisi puntual, delimitada i paprcial, partint d'un corpus molt concret, de les característiques, particularitats i tipus que individualitzen la llengua que empra el poble d'Alaquàs a l'hora de dirigir-se en pregària als seus patrons, la Mare de Déu de l'Olivar i Sant Francesc de Paula. Es tracta, per supost, d'oracions escollides; fóra imposible d'altra manera. Resultaria difícil, si més no, recollir totes les formes i expressions que s'utilitzen per a lloar els Sants. No és però, aquesta, una tria arbitrària, feta a l'atzar, sinó representativa, permissible de dividir en dos grans grups: un primer de pregàries diguem-ne oficials, conegudes per tots i corporificades en públic, que no presenten apenes variacions segons qui les recite; un segon de pregàries nascudes de la imaginació del propi poble, no catalogades i conservades pepr la tradició oral, amb la qual cosa sofreixen canvis segons quina siga la persona que les declame. Les del primer grup, les anomenades "oficials", sovint tenen dues versions una en castellà i l'altra en valencià. Hi recollisc l'himne a la mare de Déu de l'Olivar i a San francesc de Paula, i el text de les dues Carxofes; incluesc la del Crist per la seua importància i perquè és interessant de comparar amb la de la patrona. En el grup de les pregàries no oficials o "particulars es recullen oracions declamatòries; com és lògic, estan totes en valencià, perquè tenen un àmbit casolà i perquè la
-101-

majoria són recitades per persones majors. En la seua totalitat, van adreçades a la Mare de Déu de l'Olivar, que sembla per el sant que més passions desperta en el poble d'Alaquàs. L'anàlisi serà bàsicament semàntic, lèxic i morfològic, si bé també es tindrà en compte l'aspecte form(...)



Licencia de Creative Commons  Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-No Comercial-Sin Obra Derivada 3.0