valencià | castellano   

Buscar
  Història Oral

Any:1993
Pg:146-148
Títol: «2. Don Juan Moliner (mestre nacional). I els meus companys de col·legi».
Autor: Tarín I López, Ramón
Perióde: Història Contemporània
Matèria: Ensenyament
Segles: XX
Tema: Història Oral-La nostra memòria-Ensenyament
Idioma: Valencià



Vista prévia
LA NOSTRA MEMÒRIA

l. LA BRISERA
Amb aquest treball vull referir-me als jocs dels xiquets de la dècada dels quaranta. A què jugaven, en quin lloc ho féiem, que classe de jocs es donaven en el moment, a quina hora del dia es realitzaven... Es clar que no tots els xiquets d'Alaquàs jugaven en un mateix lloc. Cadascú ho feia en un lloc proper al seu barri i al voltant d'un solar, d'una placeta o al mateix carrer, tot i que de vegades es corria per tot el poble. Fer al joc no hi havien normes ni temps fixe. Els jocs, es produien a qualsevol hora del dia o del vespres. Aprofitant la "Fugina" de l'escola, quan gaudíem de temps lliure, al escapar-se d'algún càstig imposat pels pares; és a dir, quan per una raó o una altra, no teiem col·legi, que és com dir, quasi sempre, per a molts dels xiquets. El lloc de trobada de tots nosaltres era un gran solar que hi havia entre la Fillola i el camí vell de Torrent. Actualment és la zona que ocupa l'edifici del Col·legi Públic Vila d'Alaquàs i que s'anomenava "la Brisera". Parlar de "LA BRISERA" comporta parlar d'història: en principi, "la Brisera" era un terreny propietat del tio Ximo "el Quartero". Un solar que arribava des de l'anomenat Camí Vell de Torrent, fins la plaça d'Espanya. Anys després tot aquell terreny es dividiria en dos solars en obrir-se un camí d'accés a la peroleria de "Morimos". La part de baix, és a dir, la que acabava en punta al peu del campanar, seria venuda a la familia del tio Emilio "el Peroler" per a la construcció d'una fàbrica de rajoletes. També es construirien per aquell temps, les cases de l'ementada plaça d'Espanya entre les que una va pertanyer a don Francisco "el Mestrico" que aleshores treballava de contable per al tio Ximo. La part de dalt que llinda amb la peroleria de "Morimos", que va ésser la que jo vaig conèixer, quedà propietat del tio Ximo "el Quartero". tot i que abans i després d'ocorrer tots aquestos fets, a "la Brisera" tenien lloc les disparades de focs d'artifici més importants de les festes del poble i coneguts popularment per la gent com "L'encadenat" perquè els masclets es clavaven en terra entre uns claus formant una cadena. El tio Ximo "el Quartero", tenia una indústria d'elaboració d'alcohol al carrer de Sant Josep que arribava fins l'actual carrerde Santa Cecília envoltatnt-lo, enllaçava al carrer de l'àrbrc. Diposava l'hort de la seua finca de grans trulls que s'accedia als cellers per la porta d'entrada que estava situada a l'antic taller de carros del tio Sebastià Alòs. En aquests trulls és desevolupava tota la feina vinculada al procés d'assoliment de l'esperit del vi. D'aquest procés s'estreia la (...)



Licencia de Creative Commons  Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-No Comercial-Sin Obra Derivada 3.0