RAFAEL ROCA I RICART

M O S S È N JOSEP PLA: " P O P U L A R I S M E " POÈTIC DE POSTGUERRA A ALAQUÀS

DE POETES I TRADICIONS
Els poetes, tant a casa nostra com arreu, no són un tipus de persones que destaquen per la seua abundància; tot i tenir present el seu caràcter reservat, és òbvia la seua marginalitat. Els que són o ho han estat, solen caracteritzar-se pel fet de posseir un grau alt de sensibilitat que, si bé no forçosament, sol comportar un cert sentimentalisme. Però com ja hem apuntat, els poetes no abunden; si llevem aquells que escriuen poemes pels llibrets de falla i de festes, els ocasionals versos d'algun personatge tocat per la inspiració o aquells de joves exaltats d'amor i passió, poques són les persones que d'una forma seriosa i continuada, regular en la seua vida, dediquen un temps considerable a esplaiar-se amb la paraula, a escriure poesia o almenys a intertar-ho. Intertar d'expressar allò que tot el món sap dir, d'una manera distinta, poc comuna, que atorgue el tret personal de l'autor, la seua signatura, tot procurant que les seues paraules produesquen els efectes més subjectius possibles, que arriben al cor de l'interlocutor, sempre cercant un efecte estètic que es acompanyat d'una voluntat de bellesa. Si la poesia està en crisi, cal fer esforços per remeiar-ho. Els certàmens en són una bona eixida. Darrerament s'ha engegat un concurs de poemes a la Mare de Déu de l'Olivar, que de ben segur que quallarà entre nosaltres, poble d'Alaquàs, i ho farà per dos motius, pels mateixos que la patrona és el símbol d'inspiració: 1r. Perquè la poesia, al mateix temps que ens fa esforçar-nos per a aconseguir un major domini de la llengua, humanitza les nostres vides i la relació entre les persones. No s'escriuen poemes als enemics, ni a les màquines sinó a les persones estimades, a allò que ens és agradable i estimem, i que, d'una forma o altra, volem donar el nostre reconeixement. 2n.-Perquè València, i també Alaquàs, és un poble amb gran tradició poètica, i que sovint ha trobat la seua inspiració en sants i patrons, tot i volent expressar així la seua estima. L'escàs moviment cultural valencià de postguerra no s'entèn sense la poesia escrita en valencià, potenciada mitjançant concursos i certàmens on molts autors trobaren la possibilitat d'expressar-se. -67-

En 1920, tenim constància de la presència directa de la poesia a Alaquàs, quan aleshores es celebraren els Jocs Florals de "Lo Rat Penat" (1). D'aquesta data ençà, es certifica que la tradició poètica ha estat molt unida al poble. Moltes són les persones que han conreat el vers en el nostre municipi, encara que el fet no s'haja arribat a fer públic; pos(...)