LAURA GUZMÁN JOSEP LLUÍS PÉREZ ANTONI LÓPEZ QUILIS

U N A DÈCADA PARROQUIAL

No és exactament un homenatge. Alguna gent de la comunitat parroquial de la Mare de Déu de l'Olivar ha cregut oportú recordar amb agraïment l'activitat pastoral de mossén Vicent Cardona i Puig, que ara fa justament deu anys que hi va arribar, però el record és més un balanç-memòria que no pròpiament un homenatge, perquè no és aquest l'estil que ens ha de caracteritzar i perquè tampoc no podem oblidar altres aspectes relatius a l'activitat pastoral dels altres capellans, perquè precisament també fa deu anys que vingué a Alaquàs mossén Antonio Pastor o que també porta uns anys en la parròquia de l'Olivar mossén Josep Antoni Comes i fins i tot els altres capellans de la resta de parròquies. Record, doncs, que ens és útil a nosaltres perquè ens hem detingut uns moments a reflexionar sobre el treball dut a terme i així mateix desitgem que siga útil als lectors de Quaderns i que, d'altra banda, deixa memòria escrita, per als que ens succeiran, d'aquesta manera de treballar amb goig. No es tracta, per tant, d'entretenir-nos en les innovacions que hi han tingut lloc (la reforma del presbiteri hauria pogut constituir un suport comparatiu fàcil), ni d'una lloança a les activitats fetes, perquè aquesta actitud, a banda de ser impròpia de la comunitat cristiana, no serveix per a res; cadascú en traurà les seues conclusions. En l'ànim dels qui ho han pensat estava l'agraïment i la voluntat de repàs per a deixar-ne consignació escrita. Una gran part de la vida del poble -potser la major part- ha viscut amb intensitat aquests deu anys i serà bo conservar-ho escrit, per a la història, en una revista d'història, perquè deu anys de parròquia són deu anys de poble.

DEU ANYS DE TREBALL SOCIAL Tot poble necessita, per poder créixer i viure una identitat, d'una estructura vertebradora que neixca d'ell mateix i en torn a la qual vaja generant uns projectes i iniciatives necessàries per a millorar les condicions de vida i pensament, de l'espai on viu i de les relacions entre el seus membres. -83-

Perquè els pobles prosperen no sols són necessàries accions i decisions polítiques i administratives. És imprescindible que les persones ens sentim part activa de la construcció de les condicions de vida i la projecció del nostre futur. Des de la fe, des d'una parròquia, és possible ajudar una comunitat més ampla, el poble, a viure la seua realitat d'una manera més esperançada i compromesa amb el seu destí. Açò és possible mitjançant el foment de nuclis de cristalització entorn al quals es vagen arreplegant les distintes sensibilitats. És desd(...)