valencià | castellano   

Buscar
  Estudis i documents

Any:1992
Pg:107-116
Títol: L'imperfet i la parla d'Alaquàs.
Autor: Madrid Giménez, Lluís
Perióde: Història Contemporània
Matèria: Lingüística
Segles: XX
Tema: Estudis i documents-Lingüística
Idioma: Valencià



Vista prévia
LLUÍS MADRID GIMÉNEZ

L'IMPERFET I LA PARLA D'ALAQUÀS

I. ANÀLISI DE LES DADES 1.1. L'imperfet. En l'estudi de la morfologia verbal de la zona d'Alaquàs he considerat el temps més productiu l'imperfet, ja que pense que és en aquest temps on millor es poden traure conclusions de la situació actual. D'aquesta manera veurem les principals particularitats que posseeix aquest temps verbal des del seu origen fins l'actualitat, passant per l'època medieval i observant les variants de la zona, i així tenim que: L'imperfet llatí clàssic tenia aquestes desinències: -ABAM -ABAS -ABAT -ABÁMUS -ABATIS -ABANT = l. a conjugació. -EBAM -EBAS -EBAT -EBÁMUS -EBÁTIS -EBANT = 2.a, 3.a, 4. a conjugació. Per analogia de les formes amb " i " accentuada dels verbs de la quarta conjugació (AUDIRE, AUDIMUS, AUDITIS, AUDIVI, etc), el seu imperfet va prendre aquestes desinències: -IBAM -IBAS - IBAT -IBÁMUS -IBÁTIS -IBANT Així resultaren en llatí vulgar tres tipus de flexió: en -ABAM, en -EBAM i en -IBAM, que han estat la base de la conjugació de l'imperfet en català. En el llatí de la Península Ibèrica, a més, l'imperfet va sofrir un desplaçament d'accent en les persones primeres i segona del plural, que, per analogia de les altres persones del mateix imperfet, van passar a accentuar-se en la primera sil.laba de la desinència. El resultat va ser: *CANTABAMUS "CANTÀBATIS *VENDEBAMUS *VENDEBATIS, etc, en comptes de CANTABÁMUS CANTABÀTIS, VENDEBÀMUS VENDEBÀTIS.

-107-

Els paradigmes resutants són els següents: CLASSE I CANTABAN CANTABAS CANTABAT *CANTÁBAMUS *CANTÁBATIS CANTABANT cantava cantaves cantava cantàvem cantàvets, cantàveu cantaven CLASSE II * PARTI BAN * PARTI BAS * PARTI BAT *PARTÍBAMUS *PARTÍBATIS * PARTI BANT partia parties partia partíem partíets, partíeu partien

CLASSE III (tipus feble) VENDEBAN VENDEBAS VENDEBAT *VENDEBAMUS VENDEBATIS VENDEBANT venia venies venia veníem veníets veníeu venien (tipus fort) *CREDABAN CREDEBAS CREDEBAT *CREDEBAMUS *CREDEBATIS CREDEBANT crehia, creia crehies, creies crehia, creia crehíem, crèiem crehíets, crehíeu crèieu crehien, creien

El resultat normal i generalitzat literàriament en català ha estat, doncs, aquests tres tipus: Classe 1: Classe II: Classe III: -ava.
-ia. -ia o -ina.

Les classes I i II no ofereixen dificultat, les seues desinències són fonèticament normals, és per això que no he centrat el meu estudi en els verbs d'aquestes classes. No succeix així amb la classe III, que presenta condicions especials en les seues dues subclasses: a) El tipus feble, -ía (com si procedís de -IBAM) en comptes de -éa ( EBAM), és conseqüència del hia(...)



Licencia de Creative Commons  Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-No Comercial-Sin Obra Derivada 3.0