valencià | castellano   

Buscar
  Història Oral

Any:1992
Pg:122-123
Títol: «17. Els pouets i les fonts d’Alaquàs».
Autor: Tarín I López, Ramón
Perióde: Història Contemporània
Matèria: Urbanisme
Segles: XX
Tema: Història Oral-Notes curtes-Urbanisme
Idioma: Valencià



Vista prévia
HISTÒRIA ORAL (NOTES CURTES)

15. EL TRÀNSIT RODAT EN ALAQUÀS I PROLONGACIÓ DE LA FILLOLA La fisonomia d'Alaquàs ha estat canviant a mesura que ha anat passant el temps. El creixement demogràfic de la població ha tingut el seu efecte en l'ampliació de noves vies d'accés als voltants del casc urbà en quantes ocasions ha estat possible. La seua realització pel regidor de torn de l'Ajuntament, sota una visió política innovadora o, de circumstàncies económiques més favorables, traslladant el trànsit rodat als antics ravals o rodalies de l'horta obrint nous llaços de comunicació com és el cas del carrer de "Les eres", carrer de Sant Josep, carrer N o u o bé la fillola d'Aldaia a m b un traçat d'enllaçament a m b el Camí N o u de Torrent. Darrere quedaven les grans vies de trànsit rodat com ho havien sigut aleshores el carrer Major o el carrer de València, més conegut com " e l carrer Fondo", que des de sempre havia patit el pas dels carros pel seu centre, quedant relegats aquests carrers a la funció social per a la qual havien sigut creats; és a dir, el lloc d'accés a les cases amb una convivéncia pacífica i d'espargiment entre els veïns així com lloc on poder jugar els xiquets. Déiem que la funció dels carrers havia nascut com una troballa social de convivéncia per a la gent, menys un d'ells que més bé feia de pulmó de la població, absorvint tot el pas del ramat i el trànsit dels carros. Però, a mesura que anaven passant els anys, va tenir un increment de trànsit molt més considerable encara per una raó molt senzilla que tot seguit analitzarem: Aldaia ha sigut de sempre el bressol de les rajoles per la proliferació de rajolars que disposava aquesta població, a l'extrem de determinar que Aldaia fóra un dels pobles més importants de tota la resta de la comarca. Açó feia que tots el dies es mogueren una gran quantitat de carros cap a la capital pel transport dels atabons. La localitat d'Aldaia ha patit de sempre de no disposar de bons accessos caminals per a enllaçar amb les grans carreteres nacionals. Aleshores, sols disposava d'una ¡nfastructura de camins veïnals en estat infernal que accedien a l'horta, com ho eren els que conduïen a la partida del " b r a s - f o r a " , " l a Parà A l t a " , "el Ponou", " l a Pedrota", o " l a M o r t e r o " i que no arribaven mes enllà del seu terme. El 1947, es remodelaria el camí de "La Pedrota" eixamplant-lo en un parell de metres més, i anys després, s'obriria la fillola de L'alter amb motiu de la visita de l'esposa del Generalíssim a aquesta població. L'apertura de dita fillola seria decisiva, per a donar eixida al (...)



Licencia de Creative Commons  Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-No Comercial-Sin Obra Derivada 3.0