Jesús Ferrer Guzmán Manuel Guasp García Josep M. Soriano Bessó

La construcció del Casino de la Plaça. Un esforç col·lectiu en 1927

Per a conèixer la història del local del Casino de la Plaça hem d'acudir, en primer lloc, a una anècdota que sense cap dubte marca el seu inici. A Ramón Portalés Palop 1 li agradava contar-ho amb eixa sorna que tant ens plaïa als qui l'escoltàvem: «M'aguelo Ramón, a l'hora del sopar, venia quasi totes les nits del casino marmolant i queixant-se de les males condicions que reunia el local. La societat s'anomenava Círculo Liberal Monárquico de Alacuàs i estava situada al carrer Major, en el pis de la casa que confrontava en el carrer Nou (Venerable Sarrió), on vivia José Mª Guillem, el tio Cassola. Açò no pot continuar aixina...repetia. Estem en 1926, en la dictadura de Primo de Rivera, no t'ho perdes». «Una nit, quan m'aguelo arribà a casa malhumorat com sempre, se trobà amb la dona que li deia: Estic ja farta de sentir-vos a tu, i als de la junta. Hui mateix he parlat amb Federico el metge, i li he comprat la casa de la tia Doblona que dona a la plaça i al carrer Major. Ahí tens el paper de la senyal... Esta història l'he escoltada de menut en ma casa, i eixe és el començament del casino de la plaça. I quan dic el casino m'estic referint al local, a l'edifici -aclaria Ramón- perquè el que és la societat venia de molt anys en arrere».
1 Ramón va néixer en 1945 i faltà en agost de 2009. La seua família va estar molt lligada a la vida del casino de la plaça. Quan en 1975, després de vora 40 anys d'hivernació de la societat titular del casino, es legalitza la societat hereva amb el nom de Ateneu Cultural i Esportiu, Ramón ocupa la presidència fins l'any 1981, i promou una ampla i reconeguda activitat cultural (conferències, cine-club, etc.). Fou regidor de l'Ajuntament d'Alaquàs en les primeres eleccions municipals democràtiques de 1979 per l'UCD, i després de varies legislatures també pel PSOE.

137

Efectivament, la societat existia ja en el segle XIX i tenia vinculada una banda de música. En 1885 les desavinences entre els músics acabaren produïnt una escissió, que donà pas a la que seria coneguda com la banda Nova ó casino Nou, o la Blava perquè eixe era el color de la bandera. La banda i la societat originària, per raons de diferenciació, serien conegudes a partir d'eixe moment com El casino Vell i la seua banda La Vella ó La Primitiva, o també La Roja també pel diferent color de la bandera. L'altra seria en conseqüència La Nova o La Blava. La primera societat de la que es té constància, vinculada a la banda Roja o La Primitiva fou creada en 1895 amb el nom de S(...)