HISTÒRIA ORAL (NOTES CURTES)

A partir de este número comenzamos una nueva sección (Notes Curtes) que pretende reunir noticias variadas sobre Alaquàs. En esta sección tienen cabida notas sobre urbanismo, tradiciones, economía, celebraciones, biografías de personas, aspectos educativos, y hechos ocurridos en nuestra población a lo largo del último siglo. Su característica fundamental será, por una parte, la brevedad de las comunicaciones y por otra, la colaboración de todas las personas de Alaquàs que deseen darnos noticia de casos conocidos por ellas tal v como las vivieron, conocieron o las oyeron contar. Intentamos pues, avanzar un poco más en la conservación de la memoria histórica de nuestra comunidad. La redacción de Quaderns... invita a todas las personas que lo deseen a colaborar en esta sección. Para ello deben enviar a la redacción la noticia que quieran comunicar escrita en una hoja de tamaño folio. El/la comunicante no debe olvidar incluir su nombre, apellidos y edad. Conviene también dar un título a cada nota.

Comenzamos la serie con la notas aportadas por José M.a Soriano, J.B. Escriva y Francesc García.

--93--

1. "EL PILÓ DE DESCANSAR EL MORTS" Entre la fàbrica de perols de Morimos i la finca de darrere les monges, hi ha un carrer "peatonal". Abans de construir-se tot aquell rogle de finques entre els anys 65 i 75, allò era el camí d'eixida del poble cap el cementen. Justament a on es creuava aquest camí amb el camí Vell de Torrent es trobava que el deien "piló" dels morts". Estava situat a la vora esquerra del Camí Vell de Torrent, en mig del camí peatonal d'uns dos metres d'amplària que es va construir després de guerra, per caminar sense xafar pols. No gastaren massa "pòrtland", segons sembla, i als inicis dels seixanta la "senda del cementeri" es trobava molt deteriorada, fins que se li va donar la consistència actual. El piló era un rectangle d'obra, de 70-80 cms, d'alçada, lm. de llargària i 60 cm. d'amplaría. Les comitives fùnebres, amb la creu alçada i el capellà al davant, feien un paró i deixaven el taùt damunt del piló, taüt que era portat al muscle per els familiars i amics del difunt a l'església, i des de l'església al cementeri. En Aldaia al piló de descansar els morts li deien "la pedrota", també a l'eixida del poble. Els canvis a la litúrgia que es produireu, després del Concili Vaticà II, al voltant dels anys 65-68, aceleraren l'entrada dels cotxes fúnebres i la desaparició del piló dels morts. 2. "CARRER DELS/LES SENYORETS/ETES" Anomenats així els carrers de Sant Antoni i El Salvador, els dos vorejant en el seu acabament amb "el caval(...)