ANTONI ANDRES FERRANDIS JOSEP RAMON SANCHIS ALFONSO

L'ORGUE D'ALAQUÀS

I. INTRODUCCIÓ. L'existència d'una caixa de fusta com a única resta de l'antic orgue, a l'església de l'Assumpció d'Alaquàs, ens mogué fa alguns anys a preocuparnos per aquest i a prendre'n mides i altres notes que ens servissen per a realitzar-ne un estudi. Més tard, la localització a l'arxiu de protocols del col·legi del Corpus Christi de la Concòrdia, per a la seva construcció, d'una altra documentació sobre aquest, com també del contracte de nomenament d'un dels organistes d'Alaquàs del segle XVIII, ens ha motivat a donar-lo a conéixer. La parròquia de l'Assumpció d'Alaquàs s'erigí com a tal en 1354, com a filial de la de Sant Nicolau de la ciutat de València, per separar-se d'aquesta i erigir-se en independent el 4 d'agost de 1540 (1). L'actual edifici de l'església es construí probablement en el segle XVI (2), encara que l'aspecte actual del seu interior correspon a les importans reformes que es feren al final del segle XVII (3). Enrique Juan comenta al respecte que a les parets del temple hi ha constàncies gràfiques d'aquestes reformes que s'hi van dur a cap en 1682 i 1694 (4). II. L'ORGUE DE SALANOVA DE 1724. L'orgue ara objecte d'estudi es construí uns anys més tard que les reformes de l'església. Amb tal motiu es va formalitzar un contracte per a la fabricació, el 2 de juliol de 1724 amb un orguener aragonés afincat a la ciutat de València, Nicolás de Salanova y Villagrasa (5), que portava entre nosaltres uns quants anys, des de 1714 ó 1715. A tal efecte, són els encarregats de formalitzar el contracte per part del municipi d'Alaquàs el seu alcalde Josep Miquel, el seu regidor Josep Sanchis i el rector de la parròquia Pascual Boix, davant el notari d'Alaquàs Miguel Fluixà (document I). Al document de concòrdia esmentat es fa constar que ja portaven alguns

21

anys sense poder tocar l'orgue, en tenir el vell espatllat, i no poder per aixó mateix complir amb les obligacions de les misses carregades, com també amb les solemnitats que es té costum de fer. Queda palés al contracte que el motiu de no haver-lo arreglat anteriorment es devia a la pobresa general en que ès trobaven els comptes municipals per aquells anys, i s'imputa el problema als nous impostos, introduïts arran dels decrets de Nova Planta, amb l'arribada de Felip V; l'endeutament era una tònica general a la major part dels municipis valencians (6), si bé no era la raó al·legada per les autoritats el vertader motiu de l'endeutament, que arrancava de molt més arrere, com ha posat en evidència Tomàs Pérez per al cas d'Alaquàs en un estudi recent (7). El preu de l'orgue es fixava en 360 lliures, que havien d'obtenir-se de la f(...)