valencià | castellano   

Buscar
  Història Oral

Any:2010
Pg:301-304
Títol: Entrevista a María Cervera Martínez.
Autor: Soriano Bessó, Josep Mª
Període: Història Contemporània
Matèria:  Biografies
Segles: XX
Tema: Història Oral-Entrevistes i històries de vida-Biografies
Idioma: Valencià



Vista prévia
Josep M. Soriano Bessó

Maria Cervera Martínez

«Vaig nàixer en 1931. Els meus pares eren Aurelio Cervera Ferrer i Rosario Martínez Sena, germana de Maria la Castellera i també de Sidro, que vivia a València. I els meus germans: Conxeta, casada amb Víctor el Forner; Aurelio, casat amb Carmen Cervera, de ca Pistoles; Rosario, que faltà sent molt jove, casada amb Cristóbal; José, casat amb Carmen, de Torrent; i Paco, casat amb Adelina Besó.

301

On vaig viure abans de casar-me?. Visquérem al carrer Benlliure, en el pis de la casa que hi ha entre ca Cosme i ca Jacinto. Des d'eixe domicili passàrem al carrer Major, on molts anys després estigué l'armeria Montoro. A continuació, tornàrem a viure al carrer Benlliure, en la casa cantonera a mà esquerra de l'entrada a la placeta dels Ollers. Després tornàrem al carrer Major, en el pis de dalt de ca ma tia Marieta la Castellera, des d'on vaig eixir per a casarme l'any 1961. De menuda aní als cagons, que ho portaven, en aquells anys, dues velletes de ca Bolà, al carrer Major. Després em passaren a les catequistes fins que prenguí la comunió als 9 anys, després d'acabar-se la guerra. De la meua edat vaig coincidir en les monges, que ara recorde, amb Maria Martí la Salana, Consuelo Correcher la dels vivers forestals, Paquita Brull la Puga, Fina i Eloïna de ca Vento, Mercè la de Gimeno, Paquita Garcia la Pansida... També venien xiquetes d'Aldaia. Durant la guerra no aní al col·legi. En guerra recorde que només vaig entrar una vegada al refugi, perquè com hi havia molt poca llum vaig entropessar i peguí una baquetada, per això sempre em sabia malament entrar. Jo vivia al carrer Major, en front de la farmàcia, i allà mateix teníem una entrada del refugi que arribava fins la font, davant de l'Ajuntament. Les sirenes sonaven varies vegades a la setmana. Quan jo escoltava la gent que deia ­que ve la pava...­ em posava baix del llit de ferro. Mon pare me penjà un palet de fusta al coll, per a què me'l posara entre les dents i tindre la boca oberta, per si es produïa algun soroll fort d'alguna explosió. Al col·legi comencí a anar quan acabà la guerra. Anava a les catequistes i m'ho passava molt bé. Teníem a la germana Amparo, que era mestra. Fèiem dictats, també fèiem labor i punt de marca, donàvem aritmètica, les quatre regles i donàvem la doctrina. Vaig ser la segona en la comunió, la primera fou eixe any la Pansida. Recorde que el dia de Sant Josep li fèiem molta festa a la mare Josefa, fundadora de les catequistes. Quan ja vaig prendre la comunió, em posaren a treballar al taller de palmitos de mon pare, on treballaven els meus germans majors. El taller el tenia mon pare en societat amb Juanito Rubio, casat (...)



Licencia de Creative Commons  Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-No Comercial-Sin Obra Derivada 3.0