PRÒLEG
Sóc un habitual de l'espectacle de la surtida del sól i a l'estiu m'estime molt llevar-me de bon matí --hora de llaurador, la meua vocació fustrada-- quan estem entre dues clarors. Com el Petit Príncep de Saint-Exupery, faria repetir l'espectacle al meu planeta quantes vegades volgués, solament pel plaer d'assistir al moment de l'inici de la llum solar. Es curiós, però al llegir el Tercer Volum de ''Quaderns d'investigació d'Alaquàs" he tingut la sensació cenestèsica que n'era a la matinada d'un gran jorn, que la foscor de la nit s'acomiadava sense massa tristor, i així com el sol enceta tímidament el dia, així l'aportació d'aquest llibre al coneiximent de la nostra història és un amanèixer que ens durà a que poc a poc assumim la nostra petitísima història pobletana, la nostra gran història, sense complexes d'inferioritat, tenint sempre present quins són els nostres orígens, quin el nostre present i sobretot quin és el futur que devem construir. Vejam, si més no, la varietat de punts de referència que podem trobar en aquest valuosísim llibre, tots ells d'una frescor difícil de superar, i és això perquè tenen un denominador comú: Parlen del Poble, de les coses del Poble, d'aquest POBLE que al través del temps i en un espai físic --Alaquàs-- ha fet ço que avui som. Supose que intencionadament, els articlistes han fet Sociologia de la Història i que tambè intencionadament han volgut ajudar-nos a recomposar el trencaclosques del nostre passat comú. Ferrando Martí i Planells Ibor, amb el seu plantejament científic a l'hora d'estudiar els taulellets del Palau --Castell-- no han pogut evitar que flueixca un humanisme que jo diria renaixentiste, doncs ens mostraran la influència que tingueren en altres del mateix estil i època. I és que aquells taulellets que foren fets per avantpassats nostres ens mostren la sensibilitat d'uns homes capaços de fer d'un taulell una obra d'art. Esteve Forriol --gran llatiniste-- erudit conegut per tots, ve a treure'ns d'un document de "guerra", les relacions que la gent del Poble tenia amb el senyor feudal. Aquest senyor poc li importarien quins eren els seus vassalls i els vassalls poc notarien el canvi de senyor; ells continuaran pagant els rentos i treballant. La cosa d'alló més interessant és veure quines eren les relacions enfitèutiques que mantenia "l'amo" amb el Poble. Al voltant de l'article de l'Enric Juan, llegiu-lo amb atenció, po7

drem reconéixer-nos amb els nostres cognoms, els que encara duem i que ens fa sentir-nos protagonistes de la nostra història, perquè ja no sols som els vassalls que paguem al senyor, ja no sols som un grup amorte, si més no, tenim uns trets diferenciadors: som Els Bar(...)