valencià | castellano   

Buscar
  Història Oral

Any:1983
Pg:97-114
Títol: Dades per a conèixer la nostra agricultura a principi d'aquest segle.
Autor: Baltasar Escrivà Fort, Josep | Garcia Barberà, Francesc | Martí Gil, Vicent
Perióde: Història Contemporània
Matèria: Economia
Segles: XX
Tema: Història Oral-Article-Economia
Idioma: Valencià



Vista prévia
HISTÒRIA ORAL

95

96

JOSEP BALTASAR ESCRIVÀ i FORT FRANCESC GARCIA i BARBERÀ VICENT MARTI i GIL

DADES PER A CONEIXER LA NOSTRA AGRICULTURA A PRINCIPI D'AQUEST SEGLE
Agraïment. Agraïm la col·laboració a tota la gent que ha fet possible, aquesta "mena d'introducció" a l'investigació sobre la nostra agricultura a principi d'aquest segle. En especial volem citar a: Francesc Garcia de ca "Prima", sobre agricultura general. Micalet Garcia de la "Plaça", sobre agricultura general. Micalet Forment el "Frare", sobre agricultura general. Quiquet Moret de "l'Hort", sobre el cànem. Jesús Ferrer cl "Pastoret", sobre l'Herba". Vicent Pallardó "Barrina", sobre les vinyes. Gràcies a tots.

L'evolució de les propietats de la terra. Les terres d'Alaquàs tant les d'horta com les del secà pertanyeren als senyors feudals. Durant el segle passat, aquestos senyors veneren llurs terres a la classe més pudient. De la noblesa amb poques terres ací al poble, es trobem: la Comtessa de Luna, la qual posseia les terres que avui en dia és el Barri del Carme; El Marqués de Càceres, algunes terres al Dijous; El Marqués de la Casta, unes terres al Terç i el M. Il. l. Senyor Mariano Frigola, amb terres al Rollet. També posseien terres en altres termes, com era a Aldaia, Xirivella. D'aquesta xicoteta noblesa, tan sols han quedat els hereus del M. Il.l. Senyor Mariano Frigola. Sembla que aquest tenia algun títol. La gent recorda i ha conegut a D. Julio Giménez Llorca com a qui posseïa grans propietats (terres, castell, forn, molí...). Al secà posseïa tot allò que avui és de l'estat i voltants. A l'horta l'actual Barri de Sant Vicent Ferrer i el que fon l'hort de les catequistes. Al Terç tenia 57 fanecades i tres quarterons. També en tenia al Dijous i a la Sequieta. Tot açò heu va vendre, fins i tot el castell, entre la primera i la segona década d'aquest segle. De nou passaren les propietats a les mans d'uns quants comerciants de la ciutat de València. Malgrat açò, els arrendadors seguien essent els mateixos. Els arrendadors posseïen unes llibretes, les quals presentaven als propietaris de les terres quan, per Sant Joan i Nadal, anaven a pagar. Aquestos amos els anotaven en les llibretes el que pagaben tant si ho feien semestral-

97

ment o anual. Desconeguem la forma com es duia a terme l'arrendament entre els amos i els llauradors. El que si està clar és que els arrendaments passaven de pares a fills de forma continua. En alguns casos si no hi hava família, les terres arrendades passaven als parents més propers. En la llibreta de Don Julio Giménez podem veure els preus que li pagaben d'arrendament per fanecada, a l'any 1900. Partida del Dijous i Terç(...)



Licencia de Creative Commons  Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-No Comercial-Sin Obra Derivada 3.0