valencià | castellano   

Buscar
  Història Oral

Any:1983
Pg:115-130
Títol: La Sequieta.
Autor: Soriano Bessó, Josep Mª
Perióde: Història Contemporània
Matèria: Urbanisme
Segles: XX
Tema: Història Oral-Article-Urbanisme
Idioma: Valencià



Vista prévia
Text: JOSEP M. SORIANO BESSO Fotos: PADI Grafics: JESUS MONTALT PLANELLS

LA SEQUIETA

"Quatre fanecades en la partida de LA SÈQUIA DE LES ERES...". (de l'inventari de béns d'un obrer de vila d'Alaquàs, Pere García, al 1.543, segons transcripció feta pel professor Joan Redal, i publicada als "Quaderns d'Investigació d'Alaquàs 1.982"). "De Bennager salen, antes de alcanzar el pueblo de Alaquàs, los brazos de SEQUIETA y ROLLET, que sirven 157 y 152 hanegadas respectivamente; son ROLLS con derecho continuo al agua". "ROLLS: Su origen responde sin duda a privilegios, a concesiones excepcionales para determinadas tierras. Algunos señores o asociaciones especialmente poderosos obtenían el derecho de abrir estos ROLLS y beneficiar sus campos. No deben proceder, pues, de los comienzos de las Comunidades sino de situaciones históricas más tardías, quizás de los años posteriores a la Reconquista. Pero no hay datos de estas concesiones"... ("La Huerta de Valencia. Zona Sur. Estudio de Geografía Agraria"del prof. Eugenio L. Burriel de Orueta. Institución Alfonso el Magnánimo 1.971).
115

LA SEQUIETA està ja morta. Fa ja vora deu anys que ningú rega d'ella. La major part de les terres s'han convertit en solars, o en altes finques repletes de gent i de cotxes. Pel que diuen, hi havia encara vora una cinquantena llarga de fanecades en cultiu, que hagueren pogut fer ús de la sequieta. Els llauradors, però, deixaren d'utilitzar-la perque el cost del seu manteniment, de la seua neteja periòdica, resultava més alt que fer arribar l'aigua dels pous de rec del Bovalar. La sequieta ha deixat de portar aigua. A partir del "Matadero", la voréu plena de brosses, de peltret i de deixalles. Ha deixat de fer la seua funció, i una sèquia que no porta aigua, acaba sent una sèquia morta. DURANT MOLT SEGLES, PART INTEGRANT DE LA VIDA D'ALAQUÀS Cal fer menció, cal deixar constància d'aquesta defunció, perquè la sequieta ha segut part integrant de la vida d'Alaquàs durant molts segles. Fa només dos-cents anys, vorejava els casc de la població per la part de ponent. Alaquàs ha estat sempre assentada junt al castell, al límit mateix de les terres de regadiu del marge dret del riu Túria. Més amunt, tirant cap a ponent, tot era secà. Llevat d'algunes poques terres del secà de Torrent, regades per aigua de les fons. Després, en fer-se gran la vila, la sequieta travessava ja carrers i cases, i constituïa un element quotidià, familiar, de tots els alaquaseros. Gràcies a la seua aigua, els llauradors d'Alaquàs comptaven amb unes 300 fanecades més de' regadiu, situades a la banda de dalt de la sèquia mare, condenades a ser de secà, sense aigua. No oblideu que sols seixanta any(...)



Licencia de Creative Commons  Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-No Comercial-Sin Obra Derivada 3.0