RAMON ALÒS BARBERÁ

1.957: NAIX LA PENYA RIUS

FOTOS: Cervera, Abad, Soler, Padi, Salvador Ballesteros.

JOSEP M.a SORIANO BESSÓ

1.957: NAIX LA PENYA RIUS

131

132

No resultava molt original, allà pels anys 50, proposar de jugar al futbol, encara que fóra només per a la realització d'una sola partida. Però en determinades ciscumstàncies, la creació d'un equip, de qualsevol tipus que siga, resulta fins i tot heroïc. No cal que vos diga, pacients lectors, que el qui vos escriu és un dels que en la xicoteta òrbita, per aquells moments, del nostre poble va tindre la gosadia de crear una institució. En un poble menut, Alaquàs pel 55-56 no arribava a 4.000 habitants, crear una institució és molt dificil. Però si els que la volen crear son uns

8 de Setembre de 1957... No era fàcil tindre camisetes per a jugar al futbol. I més difícil encara resultava preparar un partit en el camp-de-futbol-nou. I canviar-se en les casetes, en les mateixes casetes a on es canviaven els jugadors de l'Alaquàs. Aquella nit, vespra de la "Ma-e-Deu" de 1.957, a tots ens costà adormirnos. Vos en recordeu?. Anavem a estrenar camisetes!!. Pantalonets no, perquè el presupost no ens arribava. "Bé, tot és cosa de portar de casa uns "cansonsillos" ben nets -digué algú- i que no tinguen taques". I aixina ho férem, com podreu comprovar en la foto. Afortunadament, per aquells anys encara no sabíem què era aixó dels "slips", i un calçotet de camal ample podia passar, sense massa dificultat, per un pantalonet de futbolista. D'espectadors n'hi havien ben pocs: el "tio" Paco "el xarrante", Nelet Guasp, i pare vostè de comptar. Serien les deu del matí, a la fresqueta i abans que el sol caiguera a plom.

133

mocosos de 12 y 13 anys, les dificultats en que van a trobarse son. quasi insuperables, de voler fer-ho en solitari. El marc sociocultural d'eixos anys es molt diferent al de hui. Pensem: els jocs es realitzen al carrer; no hi ha televisió, i a nivell de nanos és la parròquia la que a través de la "dotrina" encarrila els xiquets en certes activitats (futbol, cinema, e t c . ) . Concretament en futbol, els terrenys disponibles que jo recorde o al menys que més se m'han gravat, a part del carrer, quasi qualsevol carrer, per on tan sols a poqueta nit hi havia moviment de carros; els terrenys disponibles eren: un camp darrere del "carrer de la séquia", del qual no recorde si tan sols si tenia porteries; el denominat "camp de futbol vell" o "del cavalló" que ja era terme d'Aldaia; el que déiem "camp de futbol nou" anomenat "El Rosal" molt formalitzat i oficial, ja que naixqué com a camp municipal i l'accés al mateix per a grup(...)