valencià | castellano   

Buscar
  Estudis i documents

Any:1982
Pg:117-142
Títol: Aproximació a l'estudi demogràfic de la Vila d'Alaquàs.
Autor: Andrés I Parra, Vicent | Monzó I Ferrandis, Antoni | Forment I Ferrer, Empar
Període: Història Contemporània
Matèria:  Demografia
Segles: XX
Tema: Estudis i documents-Demografia
Idioma: Valencià



Vista prévia
APROXIMACIO A L'ESTUDI DEMOGRAFIC DE LA VILA DE ALAQUAS
Per: Vicent Andrés i Parra Antoni Monzó i Ferrandis Empar Forment i Ferrer

-117-

-118-

INDEX Introducció El municipi i el seu entorn social Desenrotllament economic de la comarca Taxes de creiximent decenal Moviment natural de la població Taxes de mortalitat infantiI Principals tendencies migratories Analisis de l'integració-marginació dels inmigrants Index de taules Bibliografía

-119-

INTRODUCCIÓ La població d'Alaquàs és situada a la comarca de l'Horta, a vuit quilòmetres a l'Oest de la ciutat de València. En aquesta introducció anem a referir-nos a l'evolució històrica d'aquesta població. Seguint als professors Juan i Caballer podem distinguir tres etapes ben diferenciades: 1.- Com a nucli mitgeval: Com la major part de les poblacions del País Valencià, Alaquàs va ser un lloc d'assentament musulmá i com a tal, l'origen del topònim és àrab. La interpretació més acceptada del significat d'Alaquàs és aquella que la fa derivar de l'àrab "al caus", que ve a significar "els arcs". Hi ha també altres interpretacions, com la que junta les paraules àrabs " A l à " (Déu) i "Cuas" (Gent); i la que li dona un origen romà, fen-la derivar de les paraules llatines " a u l a " (olla) i "cocta" (cuita), el que pot tenir algún fundament ja que existeix al poble una gran tradició cap a fabricar objectes de fang cuit. Amb la conquesta de València a l'any 1238, el lloc d'Alaquàs quedà incorporat a la Corona Catalano-aragonesa. Al 1520 va ser elevada a vila, per la seua pasiva actitud durant les Germanies. Al 1584 el primer compte d'Alaquàs manà construir el palau senyorial o castell de la vila. 2.- Com a nucli agrícola-artesanal (SS. XVI-XIX). Amb l'expulsió dels moriscos, Alaquàs va quedar despoblada, pel que es feu necessària la duta de nous pobladors, però no va ser fins al segle XVIII quant recuperà la població que tenia abans de la eixida dels moriscos. Alaquàs al llarg del segle triplicaria la seua població, apropant-se al model de creiximent general del País Valencià durant el segle XVIII: Vicens Vives escriu "durant el segle XVIII la població de València es triplicà passant de 300.000 a 915.000 habitants". La principal riquessa econòmica és l'agricultura i la tradicional indústria ollera.

-120-

3.- Conversió en nucli industrial (mitjans del segle XX). A partir de 1955 Alaquàs creix (com la majoria de les poblacions que rodegen la capital). Els horts que circunden la població van desapareguent i al seu lloc apareixen àmplies avingudes amb alts edificis. Es l'hora de les barriades de inmigrants i de les no(...)



Licencia de Creative Commons  Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-No Comercial-Sin Obra Derivada 3.0