Ramón Tarín López

El cens de població de la vila d'Alaquàs de 1857

EL CENS DE POBLACIÓ DE LA VILA D'ALAQUÀS DE 1857 El cens de població, a més de ser una espècie de notari del nostre passat, és també una font d'interés inqüestionable, ja que no es limita només a la simple presentació dels fulls locals elaborats per l'Ajuntament, sinó que ofereix, al mateix temps, un estudi demogràfic de la població absoluta, la distribució d'aquesta, les densitats o l'estructura de la població, així com l'especificació d'una sèrie de caràcteristiques demogràfiques dels mateixos habitants: sexe, edat, estat civil i professió. Tot el conjunt de dades i fets aplegats queden registrats i classificats en cadascun dels respectius estadets (estadillos), alhora d'elaborar el cens, la qual cosa dóna rigor i veracitat al reconte. El cens de població d'Alaquàs de 1857, va ser realitzat per la Junta Municipal Local pocs mesos després de celebrar-se les eleccions municipals del 5 de febrer del mateix any, essent les autoritats civils i eclesiàstiques les encarregades del treball de camp per a prendre nota a tots els habitants del poble que havien pernoctat en el districte de la mateixa localitat la nit del 21 de maig, segons les 144 cèdules que s'havien repartit i recollit per al posterior recompte en compliment del Reial Decret del 14 de març de 1857. Al contrari que el Cens de Floridablanca, realitzat 70 anys abans, en l'elaboració del cens de 1857, les autoritats locals, en prendre nota dels veïns i de llurs característiques demogràfiques, van introduir la inscripció nominal.

65

LA JUNTA MUNICIPAL La Junta Municipal encarregada d'elaborar el cens, estava formada aleshores per 14 membres locals que representaven els diferents estaments socials, entre els quals s'hi troben les autoritats civils (alcalde, regidors, metges, mestres, comerciants, llauradors, etc.) i eclesiàstiques (rector i vicari), com s'hi pot apreciar: Francisco Guillem Calatrava, el Paternero, alcalde, llaurador i síndic de la sèquia de Benàger i Faitanar; Francisco Portalés Tàrrega, tinent d'alcalde i llaurador; Mariano Gil Alfonso, regidor i llaurador; don Juan Santaolaria, metge cirugià del poble; don Victorino Barberà Carpintero, mestre i pare del doctor Faustí Barberà; Vicente Alós Baixauli, mestre d'aixa; don José Ferrer Boada, comerciant; don Manuel Vilar Algobia, metge cirugià del poble; Miguel Andreu Cervera, tallador; Ramón Legua Gil, teixidor; don Lorenzo Belenguer Saurana, rector de l'església de l'Assumpció, don Gaspar Tamarit Ferrer, vicari i don Manuel Valls Benavent, secretari de l'Ajuntament. El document va ser signat per tots els membres de la Junta Municipal, el dia 9 de juny de 1857.

EL PADRÓ GENE(...)