valencià | castellano   

Buscar
  Estudis i documents

Any:2013
Pg:69-88
Títol: L'expropiació del Castell d'Alaquàs: el procés oficial i les negociacions secretes.
Autor: Sena López, Laura
Període: Història Contemporània
Matèria: 
Segles: XX; XXI
Tema: Estudis i documents-Art
Idioma: Valencià



Vista prévia
Laura Sena López

L'expropiaciódel Castell d'Alaquàs : el procés oficial i les negociacions secretes
El Castell de Alaquàs va obrir les seues portes el dia 28 de febrer de 2003 com a dotació pública, propietat de l'Ajuntament i, per tant, dels veïns i veïnes d'Alaquàs. Eixa jornada històrica en què el monument es va omplir de cultura, música i dansa, culminava un procés intens de quatre anys de batalla administrativa, estratègia jurídica, accions polítiques i negociacions secretes. L'expropiació del Castell era, a més a més, la conseqüència natural d'un procés encetat feia quasi un segle, quan veïns i autoritats locals hagueren de defensar-lo cada vegada que estava en perill, i continuat amb l'arribada de la democràcia per l'Ajuntament i el col·lectiu Quaderns d'Investigació, cadascú des del seu àmbit institucional i civil, respectivament. L'expropiació del Castell va ser fruit d'una estratègia ben planificada des del govern local, alguns alts funcionaris i experts externs, entre 1999 i 2003, que tingué tres vessants: la negociació amb la família Lassala per a l'adquisició, l'expedient sancionador per tancar l'activitat de banquets de bodes al monument i la redacció del Pla Especial de Protecció i Reforma Interior (PEPRI) que va fixar les bases per a la intervenció urbanística. Aquestes tres ferramentes prepararen el terreny per executar l'expropiació. I una vegada superat eixe procés, entraren en lloc altres estratègies: la defensa jurídica i la negociació política. UNA ASPIRACIÓ D E LA DEMOCRÀC I A La imatge del Castell tancat al poble i amb llargues temporades on ni tan sols es complia el dia de visita setmanal que imposa la llei, lluny d'aïllar-lo de la ciutadania, va convertir-lo en un referent d'identitat per als veïns ­diversos col·lectius l'utilitzàvem com a logotip o símbol- i en una assignatura pendent per a la institució local. Des de la primera legislatura democràtica, el Castell va estar en l'ordre del dia de la gestió amb diverses iniciatives de major o

69

menor calat. El primer alcalde de l'actual etapa democràtica, Albert Taberner, i la seua regidora de Cultura, Carme Mateu, van impulsar la reedició del llibre de José M. Manuel Cortina, El Palacio señorial de Alacuás, de 1922; i van instar a recuperar les preceptives visites setmanals. Al mateix temps, el grup d'Amics del Castell entre els quals es trobaven Ramon Portalés, Paco Pons, Joan Vila, Enric Juan, Elvira Garcia, Just Besó, Quico Moret, Ximo Llorens i Vicent Garcia organitzaren la celebració del 400 aniversari de la construcció de l'edifici en la data que es considerava que corresponia, encara que els estudis arqueològics posteriors han de(...)



Licencia de Creative Commons  Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-No Comercial-Sin Obra Derivada 3.0