valencià | castellano   

Buscar
  Estudis i documents

Any:2016
Pg:169-210
Títol: La família Alòs i l'alqueria de Bàrto
Autor: Tarín I López, Ramón
Període: Història Contemporània
Matèria:  Biografies
Segles: XIX; XX
Tema: Estudis i documents-Biografies
Idioma: Valencià



Vista prévia
Ramón Tarín López

La família Alòs i l'alqueria de Bàrtol

INTRODUCCIÓ El llinatge Alòs ja ha estat tractat en anteriors treballs relacionats amb el vessant artesanal de la majoria dels seus membres, i últimament de forma circumstancial i desordenada, ja que es tractava només d'assenyalar, de rapafuig, una sèrie de trets o detalls d'alguns dels membres més destacats de la família, sense haver d'esbadellar els seus orígens amb fil de vint, perquè ens faltava, entre altres coses, alguns detalls molt substancials per poder enllestir un treball molt més complet i rigorós que ens permetera ensumar les diferents branques familiars que constitueixen l'arbre genealògic de la família Alòs. Fins ara, només teníem al nostre abast les declaracions del tio Sebastià i del tio Pepe Alòs en el context de les entrevistes preliminars que li vam fer a tots dos amb motiu del nostre treball «Els mestres d'aixa d'Alaquàs» on hi especulava la procedència dels seus avantpassats. En primer lloc hem prioritzat dues qüestions bàsiques: datar l'arribada al poble del primer membre de la família Alòs, que es degué documentar entre l'any 1839 i 1840, per una raó molt senzilla: la primera persona que apareix al Llibre index de batejos en la parròquia d'Alaquàs, és Vicent Alòs Pròsper, que naix en 1840. Una data fonamental que constata com en eixe temps el matrimoni ja es troba domiciliat en Alaquàs. En canvi, Concepció Alòs Pròsper, la filla major de Vicent Alòs Baixauli (1811-1877) i Josefa Pròsper Chulià (1813-), no
Agraïments: Ramon Alòs Barberà, Paco Alòs Valls, Matilde Alòs Moret, Teresa Alòs Chardí, Amparo Ortí Alòs, Josep Carratalà Orti, Milagros Alòs Cervera, Consuelo Gomis Serrador, Paquita Roig Cervera (dona de Paco Xata). A tots ells, el nostre reconeixement per la seua aportació.

169

apareix en l'index de batejos de l'any 1839, un detall amoixador per poder deduir que el matrimoni va aveïnar-se al poble després de nàixer la seua filla. L'altra qüestió prioritària ha estat focalitzar l'indret de la casa materna on va conviure el nucli familiar i així poder acaronar el posterior seguici generacional del llinatge Alòs. Apuntant en aquesta mateixa línia, hem rescatat alguns episodis de l'entrevista que li van fer al tio Pepe Alòs en sa casa de Godelleta el 14 de novembre de 1993. «Al taller vingué un dia un senyor molt major, que li deien Alòs i jo que vaig interessar-me li vaig preguntar: Escolte, vosté pot dir-me si el cognom Alòs de nosaltres, perquè hi havia dubte si venia de Catalunya o del País Basc, perquè entre els Bascos també hi havia hagut un Alòs... I este home em(...)



Licencia de Creative Commons  Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-No Comercial-Sin Obra Derivada 3.0