Tomàs Roselló Jaunzaràs

Biografia de Tomàs Roselló Andreu, un obrer d'Alaquàs durant el franquisme

Tomàs Roselló Andreu (Alaquàs, 07/10/1906-20/02/1981)1, era el major de quatre germans del matrimoni format per Tomàs Roselló Cervera i Francisca Andreu Piqueras 2, dels quals únicament en van sobreviure tres3, ell i els dos germans més menuts, Francisco i Antònia. Començà a treballar de jove en la fàbrica de culleres de Ca Marina que estava entrant a la placeta dels Ollers i més tard va passar a la Casa Soler d'Alaquàs, un taller mecànic de fabricació i reparació de maquinària que s'ubicava al cantó del carrer Canalejas i Dos de

Imatge 1. Retrat de Tomàs Roselló Andreu (pare) del 30 de juny de 1962, el dia de la boda del seu nebot, per part de la seua dona, Francisco Andreu Martí, en la que va actuar com a padrí. Fot. Pascual González.
1 El seu fill Tomàs té el mateix nom i cognoms; per distingir al text indiquem després del nom entre parèntesis (pare) o (fill). 2 Arxiu Parroquial d'Alaquàs. «Libro de bautismos de la Iglesia Parroquial de Alacuás. 1905 a 1918», fol. 38 vº. 3 El seu germà segon, Ricardo Roselló Andreu va nàixer a Alaquàs el 3 de gener de 1910 i va faltar el 13 d'agost de 1911 de bronquitis capilar amb 19 mesos d'edat. Arxiu Parroquial d'Alaquàs. «Libro de bautismos de la Iglesia Parroquial de Alacuás. 1905 a 1918», fol. 101 vº; «Libro de defunciones de la Yglesia Parroquial de Alacuás. 1900 a 1918», fol. 137 vº.

211

Maig, on va aprendre l'ofici de mecànic ajustador que era el mateix al qual es dedicava son pare 4. Entre 1927 i 1929, Tomàs Roselló Andreu (pare) se'n va anar amb 21 anys a realitzar el servei militar a la Marina a Cartagena, on va entrar en relacions amb una xica local,5 en paral·lel a la relació a distància que va mantenir amb Maria Cruz Andreu Ibor, també coneguda al poble com Maria la Fava, nascuda a Alaquàs el 3 de maig de 1909 6. Un testimoni d'aquests fets és que estant al servei militar, va enviar a Maria un retrat realitzat a l'estudi del fotògraf Ricardo Hernández de Cartagena 7, acompanyada al seu anvers de la següent poesia: Eres Re[i]na y me [h]umillo siempre postrado a tus pies, te llevar[é] en este anillo y que dichoso ser[é] porque en ver yo tu [r]etrato que en mi pecho siempre lle[v]o, no pasa tan solo un [r]ato que sacando tu [r]etrato a mis labios siempre llevo. Pues encuentro un gran ali[v]io al tenerte entre mis manos, que se parece al dilu[v]io al poner en el mis labios. Y en fin mi linda Mar[í]a como prueba de mi amor aquí te mando el [r]etrato pa[ra] que comprendas mejor. Te deseo que pases un feliz d[í]a de tu santo en compañ[í]a de tu(...)