valencià | castellano   

Buscar
  Estudios y documentos

Año:2017
Pg:135-156
Título: Miguel Garcia Besó: història de la impremta a Alaquàs
Autor: Roca Ricart, Rafael
Periodo: Historia Contemporánea
Materia:  Biografías
Siglos: XX
Tema: Estudios y documentos-Biografies
Idioma: Valencià



Vista prévia
135
Rafael Roca Ricart
Miguel Garcia Besó:
història de la impremta a Alaquàs
L’ALAQUÀS DE 1942
«Sol, mucho sol, y recibiendo sus rayos fertilizadores
un tapiz policromado de huerta, sobre el que
descansa un pueblo de calles y casas morunas cobijadas
a la sombra y derredor de una iglesia y un
castillo señorial». Així d’optimista i gràfica era la
succinta descripció que el llibre de festes locals de
1942 feia d’Alaquàs, un municipi «eminentemente
agricultor en el que domina el silencio». El silenci
com a virtut, l’obediència i la submissió com
a qualitats positives. El silenci que, potser, venia
engendrat per la pobresa i la por, ja que en aquell
moment el nostre poble estava integrat per poc
més de 4.000 habitants1 que maldaven per recuperar-se de les ferides que
havien produït els tres anys de Guerra Civil. I per adaptar-se al nacionalcatolicisme,
la ideologia imperant que, després de la Segona República, havia
imposat el nou règim polític, la dictadura del general Francisco Franco.
El llibre de festes de 1942 és un document tan lacònic com eloqüent, i des
de diversos punts de vista. Així, a propòsit de la situació sòcio-política que
es vivia al municipi, feia també una curiosa descripció «psicològica» en què
presentava Alaquàs com «un pueblo de tradición católica, con la fe y cos-
1 Al «Pla triennal» de 1953 podem llegir que, «según el Censo oficial de 31 de diciembre de 1950», la població d’Alaquàs
ascendia a 4.203 «habitantes de derecho» –els que estaven empadronats en el poble, hi residiren o no– i 4.332 «habitantes
de hecho» –tots els que realment hi residien més els que ho feien de manera temporal.

136
tumbres religiosas heredadas desde antiguo de generación en generación».
Cal no oblidar que ens situem en els anys de la immediata postguerra, una
època de represàlies i depuracions en què calia evidenciar l’ortodòxia, la puritat
i la rectitud ideològica i moral de la població: «Quien conozca a Alacuás»,
prosseguia el text, «habrá observado que por él, si ha pasado, no se ha detenido
esa ola moderna de costumbres frívolas destructora del hogar puro
y netamente español. Quien lo visite no verá en sus calles y casas ninguna
señal de progreso mal entendido, sino limpieza en las primeras y blancura y
modestia en las segundas, en cuyos interiores viven esposos que trabajan,
esposas que ayudan, hijos mayores que obedecen y pequeños que juegan y
ríen con la inocencia propia de los ángeles. Son estos hogares fieles espejos
de aquel en que vivió y trabaj&(...)



Licencia de Creative Commons  Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-No Comercial-Sin Obra Derivada 3.0