Adrià Hernàndez Garcia

El segle XVIII. Un abans i un després del
Castell i la Vila d’Alaquàs

El número divuit té per a la nostra Vila connotacions ben diferents. El primer terç
d’aquell segle va determinar un abans i un després per als seus habitants. Al vintè,
aquell any va dur la declaració com a Monument Històric Artístic del Castell
Palau salvant-lo de l’enderrocament, i aquest any que també el conté, els alaquasers
celebrem el primer centenari d’aquell important esdeveniment gaudint
de la seua propietat pública. Tres realitats ben distintes baix un mateix cardinal.

En aquest treball donarem algunes pinzellades de referències documentals
trobades a l’Arxiu de protocols del Real Col·legi Seminari del Corpus Christi
de València i a l’Arxiu del Regne de València -que apareixeran a les notes a
peu de pàgina com accv i arv respectivament-, que fan entreveure les dificultats
que degueren sortejar els nostres avantpassats en un context històric
dominat pel posicionament de les potències europees, davant la manca d’un
hereu directe de l’últim Habsburg, Carles II, i que es va resoldre en la persona
de Felip de Borbó.

Al final de la Guerra de Successió, la continuïtat al tron del rei Felip V va tindre
conseqüències molt negatives per a la nostra Vila. La declarada posició a favor
de l’Arxiduc Carles de l’aleshores Senyor d’Alaquàs, Joan Pardo de la Casta i
Palafox, esdevingué en la seua fugida al Principat de Catalunya i el posterior
segrest del Senyoriu en favor de la Inquisició, per tal d’afavorir-la amb uns
milers de lliures. Tot i que açò podria semblar intranscendent ja que era un
problema d’ell i el seu patrimoni, la realitat documental que hem trobat ens diu
el contrari, els nostres avantpassats ho varen sofrir en les seues carns.

Deixant al marge la involució política d’aquell moment que va suposar l’abolició
dels furs que tots vostès coneixen, les conseqüències de la guerra sí que

11



12

afectaren notablement als nostres veïns en la seua vida diària. Al mes d’agost
de 1709, es manifestava de forma clara. L’Ajuntament demanava a l’Audiència
ser declarat en concurs de creditors:

«La Justicia, Concejo y Regimiento de la Villa de Alacuás, con el Convento de la Merced de esta
Ciudad, Manuel Real, Manuela Alomar y Vole, Ignacio March, Antonio Peyró, Marcelino Gil,
Pascual Baulo, Mariano Micó y Pedro Videl, sobre declaración de concurso.

Autos de Concurso de Acrehedores de la Villa de Alaquas por ante los Señores de esta Real
Audiencia de la Ciudad de Valencia.

Se detallan los censos y deudas que arra(...)