valencià | castellano   

Buscar
  Estudis i documents

Any:2018
Pg:241-256
Títol: La séquia de Benàger: la relació històrica de l'aigua amb el molí i el Castell-Palau d'Alaquàs
Autor: Tarín I López, Ramón
Període: Història Contemporània | Història Medieval | Història Moderna
Matèria:  Societat
Segles: XIV; XV; XVI; XVIII; XIX; XX
Tema: Estudis i documents-Societat
Idioma: Valencià



Vista prévia
Ramón Tarín López

La séquia de Benàger:

la relació històrica de l'aigua amb el molí
i el Castell-Palau d'Alaquàs

Una de les ordenances més antigues que regulen la distribució del reg de
la séquia de Benàger i Faitanar daten del segle XV i van ser redactades pels
hereters propietaris de terres i alqueries que es van reunir al claustre del monestir
de Frares Menors de València el dia 6 d’abril de 1421, en un document
públic d’arrendament a favor de Bononato Prats, segons disposició dels Furs,
sobre la venda i arrendament del domini i explotació de la séquia de Benàger
i Faitanar amb els drets, propietats i guanys, al preu de tretze diners per cafisada
d’arrendatari i nou diners per cafisada de propietari durant un període de
quatre anys a partir del mateix moment de la data.

Segurament es tractava d’una junta extraordinària de comuners, o bé que la
Junta Mensal de la Comunitat de Benàger i Faitanar no estiguera constituïda
encara (al contracte es parla dels 41 capítols concertats entre venedors hereters
de les séquies i no de la Junta Extraordinària de Regants), tot i haver-hi
altres precedents documentats al segle XIV on les Juntes Mesals medievals,
es troben constituïdes per dos síndics, quatre eclesiàstics, quatre ciutadans,
quatre cavallers, quatre llauradors de l’Horta i quatre del lloc d’on havien de
formar el projecte de les ordenances. Els hereters convocats al convent de
Frares Menors es troben integrats per 54 prohoms, hisendats, procuradors,
notaris i fins i tot batles com és el cas de Joan Arnau, alcalde d’Alaquàs i
procurador del noble Berenguer de Vilaragut, senyor del lloc d’Alaquàs, en qui
delega totes les atribucions.

241



242


Imatge núm. 1. Capítol XXX de les ordenances elaborades en 1421 on apareix documentada la séquia de Benàger.



243

Així llavors, des de temps llunyans i reculats, històricament la séquia de
Benàger ha estat lligada al poble d’Alaquàs i al quefer quotidià dels seus habitants
i sobre tot a un espai de relació creat entre l’aigua i el Castell-Palau
d’Alaquàs des de la seua construcció al segle XVI. La séquia de Benàger ha
estat una font generadora de riquesa a través dels quatre braços que articulen
el regadiu de l’horta històrica on el senyor del Castell, el marqués de la Casta,
detentava 223 fanecades a finals del segle XVIII:

«En el término de Alacuàs hay cuatro brazos llamados la Cequieta, Rollet de Gràcia, el Dichous,
y el Ters, para todos estos hay nombrado un solo atandador desde su fundación». Llibre d’actes
de la comunitat de Regants de Be(...)



Licencia de Creative Commons  Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-No Comercial-Sin Obra Derivada 3.0