Rafael Roca Ricart
IDECO de l'Horta Sud

Aproximació a la història de la Cordà d'Alaquàs

150 ANYS DE CORDÀ L'any 2008, com a conseqüència de la publicació de la Directiva de la Unió Europea de 23 de maig de 2007 que regula l'ús públic de material pirotècnic, diverses associacions coeteres i culturals valencianes es varen posar a treballar per tal d'explicar a veïnat i autoritats que les cordaes, mascletaes, pujaes, baixaes i demés actes pirotècnics que tant proliferen a les nostres terres són una manifestació lúdica de gran arrelament cultural i antropològic. La pólvora és certament massa nociva i perillosa com per a deixar-la en mans de quatre desaprensius inflats de virilitat, i és per això que requereix de controls i normatives. Però, alhora, és massa bella i representativa com per a liquidar-la mitjançant disposicions administratives que passen per damunt de la cultura, la tradició i la història d'un poble1. Entre els col·lectius que varen creure que la solució al «problema» de la pólvora arribaria mitjançant l'educació, la informació i el diàleg, i no a través del retallament ­quan no la liquidació­ de l'ús popular i lúdic dels coets, masclets, carcasses, traques i trons de bac, i decidiren actuar per tal d'arribar a una solució conjunta i satisfactòria, figura l'Associació d'Amics i Amigues de la
1

En aquest sentit, consulteu el dossier «El foc a la festa» publicat en el núm. 20 (gener-juny de 2009) de Caramella, «revista de música i cultura popular» que coediten els col·lectius Carrutxa, Solc i Tramús. Associació Cultural Tradició i Música, especialment l'article titulat «Adéu a la cordà? Un paradigma de la progressiva reglamentació de les festes populars», de Josep Vicent Frechina, on s'hi fa una crua anàlisi del canvi i l'evolució que en les darreres dècades ha experimentat aquesta festa.

69

Cordà d'Alaquàs, que en els últims anys està portant a terme una lloable activitat conscienciadora i educativa, com bé acredita, entre altres, la instauració de la cordà infantil. D'aquesta manera, la seua junta directiva pensà que, per tal de regular i dignificar la festa, podia ser profitós estudiar-ne els orígens; ja que això aproximaria la cordà a la ciutadania i evidenciaria que, lluny de tractar-se d'una celebració recent, capriciosa o fugissera, ens trobem davant d'una pràctica ancestral l'inici de la qual cal situar diversos segles enrere. I, a l'efecte, em requeriren perquè mirara de navegar en la història del nostre municipi i documentar des de quin any se celebren cordaes a Alaquàs. La proposta em va engrescar des del pr(...)