Gerard Miquel i Rosselló

Auques d'Alaquàs
PRESENTACIÓ: DE L'AUCA AL CÒMIC Reconegudes com un dels antecedents més evidents de la historieta actual, les auques (o al·leluies, com es coneixien en les zones castellanoparlants), són formes de narració gràfica que estableixen un autèntic nexe entre totes les formes narratives. Si s'entén la narrativa oral com la forma primigènia en la qual es transmetien les històries entre generacions, la narrativa dibuixada va ser el mètode utilitzat per a aconseguir la seua transcendència enfront de la curta vida de l'ésser humà. Una expressió que donaria lloc amb el temps a la narració escrita, amb l'evolució dels dibuixos en lletres. Les auques naixen lligades a l'anomenada literatura de cec o literatura de cordill, que expandeix l'estamperia popular amb la qual es narraven històries molt variades. Eixos romanços que es contaven pels pobles van trobar un suport fonamental en la representació gràfica, que permetia a una societat amb un immens percentatge d'analfabetisme un ràpid accés als continguts i quasi sempre representava la seua primera trobada amb la cultura. Si bé el seu origen no queda definit i es troben indicis que fan pensar que els inicis d'aquesta manera narrativa es troba en el s.XVI, seguint tradicions d'estamperia arrelades a tota Europa des de la invenció de la impremta. Les primeres auques i al·leluies que es conserven ja estableixen una estructura molt definida de 48 vinyetes amb dibuixos que en els seus inicis no tenien una estructura narrativa. L'Auca dels oficis (1578), l'Auca dels Jochs d'Infanteça (1674) o l'Auca del Sol i de la Lluna, gravada per Pere Abadal de Moià de 1676, són exemples d'eixes primeres auques que estan lligades també a altres tradicions artístiques llevantines com les de la indústria ceràmica. A poc a poc, les auques van introduir textos i apariats (que li donen el nom d'auques de redolins) que van afavorir un gir cap a la intencionalitat més didàctica i una diversitat temàtica que incloïen només escenes religioses, sinó també calendaris, sàtires, rondalles clàssiques (adaptacions d'Esopo, etc),

295

reflexions morals i educatives, adaptacions de clàssics de la literatura i, també, els successos més luctuosos i escabrosos que escandalitzaven a la societat. El segle XIX es convertiria en l'autèntic Segle d'Or de les auques, que viuria una autèntica eclosió -fonamentalment en la zona llevantina- liderada per impressors com Marès, Bosch o Llorens. Les auques es converteixen en una de les formes preferents de la cultura popular, amb una difusió altíssima gràcies a la venda ambulant que venia aquestes impressions penjades de cordills en mercats i fires. L'augment de l'alfabetització i la in(...)