Desirée Torralba Mesas Pablo Cisneros Álvarez

Les representacions de sants als plafons ceràmics devocionals d'Alaquàs
«La veneració pels Sants es traslladava fins les mateixes fornícules de taulellets que acollien al patró del carrer, els quals han rebut el culte de les nostres àvies vestides de negre i amb mantellina al cap que solien parar-se davant del sant per a persignar-se. És evident que la celebració de les festes de carrer pertany al món cultural, social i religiós alaquaser»1.

Ja ha quedat contrastada, a les edicions de Quaderns d'Investigació d'Alaquàs dels anys 2007 i 2008, la gran importància que la pintura ceràmica devocional ha tingut i té al poble. Als anteriors estudis, on s'han analitzat representacions de sant Francesc de Paula i de diverses advocacions de la Mare de Déu, s'afegeix aquest any un breu anàlisi al voltant de les figures de sants que han quedat plasmat als plafons ceràmics de la nostra vil·la. Aquest article no es limita a presentar una història estricta d'aquesta tipologia ceràmica ni a ser un simple catàleg ja que s'ha intentat donar importància, primer de tot, a les obres en relació amb les persones que les compraren, encomanaren o dugueren al poble. Però, especialment, es tracta de reflectir els valors i significats que aquelles persones atorgaren a aquestes imatges religioses i als condicionants socials, religiosos i devocionals de cada moment històric. Van ser múltiples i molts diversos els aspectes que dugueren als alaquasers ­com ha ocorregut durant segles a molts pobles del territori valencià­ a reflectir la seua devoció cap un sant mitjançant un retaule ceràmic però, inde1

TARÍN I LÓPEZ, Ramón: «El paper silenciat de la dona i la seua influència en la nostra societat rural». En Quaderns d'Investigació d'Alaquas, Alaquàs, Col·lectiu Quaderns d'Investigació d'Alaquàs, 2006, p. 178.

207

pendentment d'això, sempre hi ha un desig comú o una intencionalitat bàsica en la instal·lació d'aquestes peces: rebre els efectes sanadors i la protecció que se'ls atribuïa. Tanmateix, no tots els fidels podien posar de manifest la seua devoció comprant grans quadres o costoses escultures fetes exprofeso, raó per la qual la ceràmica esdevingué una alternativa idònia i molt efectista. D'aquesta manera, amb la generalització de l'ús de plafons ceràmics s'aconseguia recrear la mateixa funció protectora que se creia subjacent en les estampes devocionals i en els gojos2 que enaltien tant el Crist, com la Mare de Déu, les santes i els sants. De fet, Joseph Townsend, viatger anglès que visità la península ibèrica al segle XVIII, va deixar testimoni d'aquestes creences:
&(...)