Joan Dols Ferrandis

Una història de vida: entrevista a Juan Dols Fuertes
A continuació copiem l'entrevista realitzada a Juan Dols Fuertes, de 81 anys. L'entrevista va ser realitzada en la seua casa d'Alaquàs en presència de Bienvenida Ruiz Boscà, la seua dona. Juan Dols actualment pateix pèrdues de memòria i per això és necessària la presència de la seua dona per rememorar alguns dels aspectes de la seua vida. Juan Dols va estudiar fins als catorze anys i després va treballar a una fàbrica de mantes, on va conèixer la seua dona. Després del servei militar va treballar a la perruqueria de son pare fins que va aconseguir entrar a la policia local de València on es va jubilar. L'objectiu d'aquesta entrevista és fer una història de vida. En aquesta entrevista atendrem a qüestions com les condicions socials i econòmiques de la família on va créixer, els estudis que va fer i com els va fer, la seua relació amb la família i la seua opinió sobre el món actual. Joan: primerament, m'agradaria que explicares on vas nàixer... Juan: Doncs, nasquí a Alaquàs, partit judicial de Torrent. Joan: I vas anar a escola ? Juan: A escola fins els catorze anys, perquè... Bienvenida: Fins i tot ajudava al mestre a donar classe... (riu) Juan: A l'època que jo anava a escola, doncs no es podia anar més a escola, més de la ensenyança primària que era els catorze anys, catorze anys? Sí. A ajudar, perquè era una escola que n'eren 60 o 70 per un mestre. Però hi havia des dels pàrvuls, que no sabien ni l'abecedari fins els 14 anys i un dia que

89

havies de botar d'allí ja no tenies plaça en l'escola. Jo estava fent d'ajudant del mestre. Jo estiguí quasi mig any allí, l'ajudava a ell. I jo volia anar a fer el batxiller. Perquè la falta de mitjans... Jo sempre en les escoles en les que he anat jo, fins els 14 anys, sempre era l'ajudant del mestre. Perquè resulta que els altres, que eren de la edat meua, eren prou durs de cap. I el mestre que estava sobrecarregat de xavals: "doncs va, Dols, coge tú y dales el repaso i ajudava. Però bo, arribes als 14 anys i toca la campana i pom! Ja no pots anar. Desprès dels catorze anys ja comences en una altra orientació. Als catorze anys i un dia no podies anar, has comprés? I per exemple jo volia anar més, diguem-ho així, fer batxiller i ja no podia, en casa no podien suportar això perquè... Joan: Ja costava massa... Juan: Sí, econòmicament i tot. El batxiller havia un..., un home, un mestre en Aldaia que era el don Juan nosequé li deien. Eixe és l'únic que feia batxiller en sa casa, de una manera particular. I ple. Donava batxiller però per a la gent més rica. Jo volia també estudiar almenys batxiller ja en la època a(...)