valencià | castellano   

Buscar
  Estudis i documents

Any:2008
Pg:193-266
Títol: Els mestres d’Alaquàs (1936-1939).
Autor: Llorens Vila, Joaquim | Latorre Morant, Pilar
Perióde: Història Contemporània
Matèria: Guerra Civil
Segles: XX
Tema: Estudis i documents-Guerra Civil
Idioma: Valencià



Vista prévia
Joaquim Llorens Vila Pilar Latorre Morant.

Els mestres d'Alaquàs (1936-1939)
«Il faut plus compter sur les nôtres On va s'offrir maintenant les vôtres, Car c'est nous qui faisons la loi» «Ça ira». Edit Piaf.

En homenatge a l'admirat mestre Gonçal Anaya que enguany ens ha deixat.

INTRODUCCIÓ. Quan el 30 de març 1939 la «LXXXIII División del Cuerpo del Ejército de Galicia" comandada pel general Martín Alonso, desfila per la plaça d'Emilio , Castelar de València, ­actual Plaça de l'Ajuntament- la victòria del «nuevo Règimen» s'ha fet palesa per a tothom. El somni republicà ha fet fallida i en conseqüència esdevenen nous temps per als valencians. Havien estat tres anys de guerra on tots, els soldats al front i la població civil a la reraguarda sofria privacions de tot tipus. Alaquàs no va ser una excepció. La lectura dels Llibres d'Actes dels Plenaris Municipals corresponents als anys 1936 a 1939 són una font valuosíssima per a l'estudi, no sols de l'esdevindre de la vida local d'aquells anys, sinó també, de la gran quantitat de mancances que els nostres avantpassats van haver de suportar, mancances que es fan paleses també i de forma especialment greu en el món escolar, com després veurem. A més a més, vençuda la República i el Front Popular comença un període de repressió, focalitzada sobretot en els intel·lectuals i molt especialment en els docents, els quals són considerats pel «nou ordre» com els "enverinadors" de «l'ànima del poble». Esta repressió també la van patir alguns dels nostres docents, ho explicarem més endavant.

193

L 'educació havia estat puntal bàsic per a la República. Els mestres, que eren considerats «constructores por excelencia de la nueva sociedad»,1 tenien en les seues mans el futur de la cultura i la llibertat de les noves generacions, per això la II República ha estat anomenada «La República del mestres». Acabada la guerra, aquestos encapçalaren la llista dels depurats, doncs els governants sabien que la ciutadania esdevé més lliure i conscient dels seus drets i obligacions si està instruida. Per eixa raó «totes les persones van haver de passar pel cedàs depurador. Ni els noms dels carrers es van salvar de les depuracions»2 J. María Fernández Soria i Mª Carmen Agulló3 han considerat que, després d'analitzar els expedients depuradors i els càrrecs que se'ls incoaren, coexistien tres grups de mestres a la València anterior al 1936: a) Una minoria molt compromesa políticament i pedagògica. Era l'avantguarda intel·lectual sobre la que descansava la reforma educativa republicana. Estava integrada pe(...)



Licencia de Creative Commons  Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-No Comercial-Sin Obra Derivada 3.0