Desirée Torralba Mesas

Les representacions marianes als plafons ceràmics devocionals d'Alaquàs
"Valencia Noble, y Lleal esta Copia, Verge, os pinta sens lo borrò universal; per que sab de bona tinta que nolte lo original"1.

El III Concili Ecumènic celebrat a Éfeso, l'any 431, va proclamar la legitimització del culte a la Mare de Déu i la proclamació de la seua maternitat divina2. Des d'aquest moment es desenvoluparen les més diverses devocions al voltant d'aquest personatge celestial, aspecte que va tindre la seua projecció a la música, la literatura i, per suposat, a l'art. Les representacions marianes i, en general les imatges on han estat representats personatges o fets religiosos, presenten uns trets iconogràfics concrets que possibiliten la comprensió dels fidels d'allò que estan observant. Les diverses finalitats de l'ús d'aquests elements definitoris es poden resumir en tres que no són altres que educar de manera pedagògica a l'home, glorificar els éssers celestials i buscar un cert valor estètic en allò que s'està produint3. Des d'antic, quedaren marcats els trets estilístics de com s'havia de representar la Mare de Déu, sempre tenint en compte el considerat com primer retrat de Maria que fou elaborat per Sant Lluc. Concretament, la seua imatge devia assimilar els següents postulats:
[Autor Desconegut]: Publica Valencia, imprimint estampes de la Inmaculada Concepció en les roques, la festa a la expedició de la nova bulla. [s.ll., s. a.]. 2 Cf. CAROL, J. B. [Coord.]: Mariologia. Madrid, Biblioteca de Autores Cristianos, 1964, pp.10-12; AA. DD.: Historia de la Iglesia. València, EDICEP, 1975, pp. 178-179. 3 Aquesta classificació ha estat establerta per GONZÁLEZ GÓMEZ, Juan Miguel: «Sentimiento y Simbolismo en las representaciones marianas de la Semana Santa de Sevilla». En Las Cofradías de Sevilla. Historia. Antropología y Arte. Sevilla, Secretariado de Publicaciones de la Universidad de Sevilla ­ Servicio de Publicaciones del Excmo. Ayuntamiento de Sevilla, p. 120.
1

267

«[...] era de la estatura y forma con que la pinto S. Lucas [...] el cuerpo medianamente alçado, aunque hay quien dize que fue mas alta que de mediana estatura; tuvo el color como el del trigo maduro; el cabello ruvio, y que parecia tambien en el color al oro, o la miel, o a las aristas del trigo [...] los ojos agudos, cuyo color y el de las niñas tiravan a verdes; las cejas enarcadas, tirando su color a escuro, o negro; la nariz larga; los labios grosezuelos y colorados [...] la cara tenia no larga ni salida, sino de proporcion admirable; las manos y dedos largos [...]»4.

L 'església catòlica a donat una gran importància al paper, la funció i la representativitat de la Mare de Déu arribant, fins i tot, a degradar i desesti(...)