Joan Carles Gomis Corell
Universitat de València

Els goigs de la Mare de Déu de l'Olivar d'Alaquàs. Imatge, poesia i música al servei de la devoció mariana

Els goigs ­o gojos, com més habitual és dir ara­1, composicions poètiques destinades de primer antuvi exclusivament a la lloança dels set goigs terrenals de la Mare de Déu, foren conseqüència del gran fervor marià que brollà a l'occident cristià entorn les darreries de l'onzena centúria, en l'afermament del qual, ja al segle següent, van ésser fonamentals els sermons de Bernat de Clairvaux, principalment el titulat De aqueductu, on el cistercenc definí la Mare de Déu com a la mediadora ideal entre els hòmens i Crist:
«[...] tan gran aqüeducte [...] sobrepassàs el cel i pogués arribar a aquella vivíssima font de les aigües que està sobre el cel [...] Com arribà el nostre aqüeducte a aquella font tan sublim? [...] segons està escrit, l'oració del just penetra al cel [...] Qui serà just, si no ho és Maria, de qui nasqué per a nosaltres el sol de justícia? [...] qualsevulla cosa disposes oferir, recorda encomanar-ho a Maria perquè torne la gràcia pel mateix canal per on anà al dador de la gràcia [...] allò que desitges oferir procura dipositar-ho en les mans de Maria [...] a fi que siga oferit al Senyor sense que en tinga repulsa [...]»2
Francesc Almarche ja constatà i censurà el referit canvi a començaments de la dinovena centúria; ALMARCHE VÁZQUEZ, F[rancesc]: Goigs valencians, sigles XV al XIX. València, 1917, pp. 165-167. 2 DÍAZ RAMOS, Gregorio: Obras completas de San Bernardo. Madrid, Biblioteca de Autores Cristianos, 1953, pp. 739, 750 (traducció al valencià de l'autor de l'article). Vid. SARTOR, Danilo M., OSM: Las fiestas de la Virgen. Notas históricas y litúrgicas para una celebración participada. Madrid, Publicaciones Claretianas, [1990].
1

319

Aquell esclat de devoció propicià la presència de la Mare de Déu a temples, santuaris ­molts en foren construïts davall la seua titularitat­3 i en la imatgeria4. També en la literatura i la lírica: col·leccions de miracles i llegendes de troballes d'imàtgens, certàments poètics dedicats a la Mare de Déu, cançons litúrgiques i paralitúrgiques recollides en cançoners ­el del Llibre Vermell de Montserrat n'és una bona mostra­,5 foren abundants. No obstant això, la conformació dels goigs com a gènere poètic i cançonístic genuí de la literatura en llengua catalana fou més lent.6 Començaren essent, a imitació dels gaudia llatins,7 composicions cultes en diverses llengües romances ­sobretot en proven&(...)