Ramon Tarín i López

L'ofici del sabater. Una aproximació a l'artesania del calçat en Alaquàs al llarg del segon terç de segle XX

ELS ORÍGENS DE L'OFICI DE SABATER Segons apunten alguns historiadors, l'ofici de sabater passa per ser un dels oficis més antics del món. Es calcula que va nàixer fa uns 15000 anys.1 Durant l'edat del paleolític, les dones eren les responsables de la confecció del calçat per a tota la família fins que alguns clans més jerarquitzats no tardaren en establir la divisió dels treballs de forma que un dels membres del grup quedà encarregat de l'elaboració de les sabates. Una de les representacions suposadament més antigues de les que es disposen sobre l'ofici d'un sabater data de fa 4000 anys. Es tracta d'un fresc egipci, no massa ben conservat, trobat en la tomba de Rejmire a Tebas, que esbossa una espècie de història de distints oficis. Altre dels testimonis escrits sobre l'ofici de sabater apareix per primera vegada en l'àrea germànica durant el segle VI dC. en el dret borgonyó, i en el segle IX en les lleis de Carlemagne (capítol XLV sobre hisendes). Al citat document, s'obliga a l'administrador de la hisenda a buscar bons artesans. Per a posar fi a les desavinences que des de l'antiguitat regnaven entre els romans, el segon emperador romà, Numa Pompilla (715-672 aC.) dividí als ciutadans en nou comunitats segons la tradició, tenint en compte llur llinat1

Consulteu El taller de sabateria en pàgina http://www.cueronet.com.

343

ge. Els sabaters estaven situats en el rang número cinc. Tanmateix, en l'imperi romà, les agrupacions d'oficis de caràcter gremial no seran documentades fins el segle II a. C. Aquestes associacions van estar controlades per l'estat i entre llurs principals deures s'hi trobava el regular l'exercici del culte així com els esdeveniments de tipus social o interessos comuns de l'ofici. Els sabaters i treballadors de cada ofici s'agrupaven tots en la mateixa zona i instal·laven els seus tallers en carrers secundaris de la ciutat. A finals del segle XI, les confraries van derivar en els gremis medievals. Els gremis determinaven llurs propis codis i observaven el seu compliment de forma molt estricta, exercint els controls de qualitat a més de dictar les ordenances per a la regularització i promulgació dels horaris de treball i de les condicions d'admissió, així com les disposicions sobre els aprenents i oficials. Entre les seues atribucions també es trobava la de supervisar la vida social dels seus membres. Així mateix s'hi pot observar com al voltant dels segles X i XI es produeix un canvi decisiu en la història dels sabaters quan s'agrupen en confraries ja que a partir d'aquest moment seran ells mateixos els que representen els seus propis interessos econòmics i socials. Els sab(...)