Adrià Besó Ros
Universitat de València

La restauració de la casa del "Forn de Pureta" . Una aportació a la recuperació del patrimoni del centre històric d'Alaquàs
La ciutat es configura per un conjunt d'edificis integrats dins un traçat, els quals són reflex de la cultura d'una època dins la qual han estat creats. Als nuclis històrics ha perviscut la trama amb més o menys alteracions, mentre que els edificis amb el pas del temps han anat substituint-se uns per altres tot considerant la ciutat com un organisme viu i en constant evolució. A partir de la postguerra mundial les iniciatives de revitalització dels centres històrics començaren a interessar-se, no sols per la trama urbana com ja s'havia plantejat des de finals del segle XIX, amb les aportacions de Camil Sitte, sinó també per les seues arquitectures de caràcter popular o urbà. Aquestes, al contrari del monument que justifica la seua rellevància en tractar-se d'una obra única i irrepetible, justifiquen la importància en respondre de manera coherent a un tipus constructiu que una vegada canonitzat es reprodueix de manera seriada. L 'aïllament que durant la dictadura franquista va afectar el camp de la gestió i restauració del patrimoni històric explica que totes les novetats sorgides i experimentades a Europa al llarg de quasi tot el segle XX penetraren de sobte a Espanya als primers anys d'obertura democràtica1. En aquest sentit resulta significatiu que el primer inventari de patrimoni realitzat pel Ministeri de Cultura l'any 1979, del conjunt de totes les vivendes antigues del nucli urbà d'Alaquàs, reparara únicament en els valors patrimonials que presentava la casa coneguda popularment com el "forn de Pureta" situada als números 40 ,
1 Vegeu BENAVENT AVILA, F.: «Política de restauración monumental en España. Período 1939-1975» a Cuadernos TC, 27, 1995, p. 98-103.

417

i 42 del carrer Major d'Alaquàs, junt a edificis de reconegut valor patrimonial tant a nivell local, com ara el Convent de la Mare de Déu de l'Olivar, la casa d'Exercicis de la Puríssima, o a nivell estatal, com el mateix palau senyorial. Aquesta consideració va fer que els posteriors instruments urbanístics protegiren aquest edifici, tot junt amb un ampli conjunt d'arquitectures urbanes amb interessants valors tipològics. I l'any 2006 començaven les primeres obres amb la finalitat de posar en valor aquest immoble que es trobava en un estat important de degradació i a penes sense cap ús. El principal motiu que m'ha dut a produir aquesta contribució escrita ha estat la meua relació familiar amb una part de la propietat de la casa, que m'ha vinculat de forma especial amb el seguiment i assessorament del procés, sobretot en la fase d'execuci(...)